El museu dels 2.700 models de telèfons mòbils

Probablement teniu als calaixos de casa més d’un telèfon mòbil que ja no feu servir, però us resistiu a portar-lo a la deixalleria perquè en el seu moment us va semblar bonic, innovador o senzillament us va acompanyar en una època que enyoreu. Creieu-me que sé de què parleu: jo en tinc una prestatgeria plena, la majoria amb els seus accessoris i embalatge originals. Però això no és res comparat amb els més de 5.000 aparells que el britànic Ben Wood, analista principal de la consultoria tecnològica CCS Insight, ha anat recollint en anys de contacte amb professionals i empreses del sector. Descartant els duplicats, a la seva col·lecció hi ha més de 2.700 models diferents, que té catalogats a l’exposició virtual Mobile Phone Museum (MPM).

Wood explica a l’ARA que la col·lecció es remunta a l’any 1983; per ser exactes, al sabatòfon Motorola amb què Martin Cooper va fer la primera trucada de telefonia mòbil de la història, i que el mateix Cooper li va autografiar a Wood fa uns mesos a Barcelona, durant el Mobile World Congress. Però al catàleg hi ha aparells de més de 260 marques: les més ben representades són Nokia (350 models diferents), Samsung (266), Motorola (240) I Sony Ericsson (140). En canvi, altres marques van ser menys prolífiques; és el cas de Panasonic, amb 41 telèfons diferents.

Els mòbils més cars de l'MPM són els productes de les marques de luxe Vertu i Xor, al costat de les variants premium de BlackBerry en aliança amb Porsche. Però la majoria dels visitants s’interessen pels dispositius que els resulten familiars, com el Nokia 3310 i el Motorola DynaTAC 8000X, que més enllà de la nostàlgia, representen ja símbols culturals integrats en la memòria col·lectiva. També capten molt d’interès el Nokia Communicator i l’IBM Simon, que Wood considera el primer smartphone de la història malgrat que a principis dels 1990 encara no s’havia inventat el terme i es venia com a PDA, la categoria d’ordinadors de butxaca que Palm va popularitzar.

Parlant de Palm, descobreixo que compartim amb el fundador de l'MPM la preferència pel Palm Pre, que no va aconseguir triomfar comercialment malgrat introduir nombroses innovacions que ara trobem en la majoria dels smartphones actuals. Igualment, reconeix el caràcter icònic del Motorola RAZR –un format que Samsung encara explota a hores d’ara amb el plegable Galaxy X Flip–, però en critica la pobresa del programari. L’ascens i la caiguda del Pre i el RAZR il·lustren el fràgil equilibri entre la innovació, la dinàmica del mercat i les preferències dels consumidors. També destaca el Voq de Sierra Wireless com un precursor del disseny de mòbils, malgrat que té un teclat molt poc pràctic i, també, un sistema operatiu de Microsoft que no estava pensat per a telèfons.

En matèria d’innovació, són notables el Technophone Excell PC105T, amb tota seguretat el primer mòbil de butxaca; el J-Phone J-SH404 de Sharp, el primer telèfon comercial amb càmera; el Samsung SPH M100, el primer telèfon capaç de reproduir música MP3; i el Virgin Lobster 700TV, que permetia veure programes de televisió.

A la col·lecció de l'MPM hi trobem també mòbils d’avantguarda –en el seu moment, esclar– com el pintallavis Nokia 7280 de l’any 2004, amb mirall incorporat, i els models Xelibri de Siemens, en forma de penjoll Xelibri. Tots dos responen als nombrosos intents de la indústria de fusionar la telefonia amb la moda, provant formes i mides molt diverses, sovint sense gaire èxit. Aquesta efervescència es va acabar quan Steve Jobs va sortir a l’escenari l’any 2007 i va treure de la butxaca el primer iPhone; des d’aleshores, tots els mòbils han passat a ser rectangles foscos de vidre tàctil.

La seu virtual de l'MPM està patrocinada per Vodafone, l’operadora que l’any 1992 va transportar el primer missatge SMS de la història. Per això a la web hi ha un apartat específic per als 109 models de telèfon que la companyia ha venut al Regne Unit sota la seva marca. Però també hi ha espais que recullen mòbils vinculats a la moda; els sempre estranys telèfons del mercat japonès; els mòbils que han aparegut en pel·lícules de James Bond; els que han sortit en altres films, com el Nokia 8110 de Neo/Keanu Reeves a Matrix; i els telèfons més lletjos, una categoria on hi ha representats models de Nokia, Samsung, LG, Toshiba i Motorola, entre altres.

Per àmplia que sembli la col·lecció de l'MPM, Wood considera que encara no està completa. Per aquesta raó, la web inclou un apartat amb els telèfons més cobejats. Entre ells n’hi ha de Kyocera, HTC, BenQ, Nokia, Qualcomm, Orbitel, Handspring, Pepsi i Disney. Alguns, com el modular Modu 1, el YotaPhone 2 i el Project Ara de Google, vaig arribar a tenir-los a les mans, però no he pogut fer donació de cap dels models que conservo a casa perquè Wood ja els té tots.

Una seu física temporal

El Mobile Phone Museum va néixer l’any 2020 i des d’aleshores ha sigut exclusivament virtual. Tot i posseir almenys una unitat de cadascun dels models catalogats, el fons està emmagatzemat a les instal·lacions d’una empresa de reciclatge de telèfons que conserva els aparells en condicions ambientals òptimes. Tanmateix, des del mes passat el públic té l’ocasió de veure físicament una petita selecció –70 models representatius– gràcies a l’exposició Going Mobile, que també conté material informatiu i interactiu i es podrà visitar fins a l’octubre del 2024 al Museu de les Comunicacions Globals de Porthcurno, a Cornualla, el punt més occidental de l’illa de la Gran Bretanya i el lloc on fa 150 anys va aterrar el primer cable telegràfic submarí. Una bona manera d’abastar l’evolució de les telecomunicacions que ja connecten milers de milions d’humans.