@TheBotRuso: "Tinc un munt de comptes pendents com a extrol professional"

BarcelonaDurant anys es va guanyar la vida fent de trol professional, intervenint en campanyes opaques a internet per decantar la conversa cap a una banda o altra, fins que alguna cosa es va trencar. Es va establir a les xarxes convenientment parapetat rere el pseudònim @Bot Ruso –per esquivar els acords de confidencialitat signats en la seva anterior etapa– i va relatar aquesta experiència laboral singular a (Confesiones de un bot ruso, Debate). Parlem amb ell sobre ciberguerra, espionatge polític i, sobretot, astroturfing, que és el nom tècnic que reben aquestes intervencions mercenàries a les xarxes por condicionar el debat públic.

Què hem de fer davant d'un Twitter que sovint es converteix en terreny hostil?

— El primer, parafrasejant Douglas Adams, li diria: Don't panic! En els últims temps s'han intensificat les campanyes de postveritat i hi ha temes amb més risc que d'altres. Des de març de 2020, per exemple, hem conviscut amb la maquinària d'astroturfing negacionista del covid, però no ha sigut l'única.

Com podem saber si estem interactuant amb algú real o amb un trol?

— Doncs que miri els comptes matrícula, aquests que són un nom seguit de molts números: no és una regla universal, però gran part són fake. O usuaris que es van donar d'alta fa molt de temps però –que curiós!– no han tuitejat fins ara. Això passa perquè aquest tipus de comptes esborren el seu contingut d'un projecte a l'altre. També sospitaria de canvis en el nom d'usuari. O comportaments estranys: una persona real menja, dorm, estudia o treballa... per tant, és estrany si fa piulades les 24 hores del dia. Molts cops, els trols els gestionen diversos professionals, que es divideixen la feina per torns. També cal sospitar dels monotema: a veure, és normal que cadascú tingui interessos particulars, però no és gens habitual que algú respongui exclusivament a tuits que parlen d'un únic assumpte.

Segons explica al llibre, gestionar emocionalment aquesta discussió constant no és fàcil, i a les agències hi ha supervisors emocionals que vigilen l'estat dels que operen comptes trol.

— Diguem que ara mateix, mirant enrere, tinc un munt de dilemes morals i comptes pendents com a extrol professional. Hi va haver un moment que alguna cosa dins meu va fer crac. Un primer avís. Després d'un temps d'haver participat en un projecte, es va viure una situació molt tensa, en la qual hi va haver aldarulls, ferits... En veure aquelles imatges, només podia pensar que si hagués seguit en el projecte segur que hauria presentat la renúncia.

Quins són els perills psicològics, doncs?

— El més comú és que els trols professionals acabem patint desgast, i això fa que, sovint, et prenguis les coses com a personals. Passem moltes hores davant de l'ordinador, en campanyes d'atac i de contenció. Sovint ho fem, fins i tot, competint amb companys de professió. És important detectar quan algú es veu superat per la situació i ajudar-lo a passar aquest tràngol.

Suposo que no pot especificar quin projecte era, però potser sí que pot dir de quin tipus de client es tractava, el que el va sotragar.

— Era una campanya política. En aquest projecte, es tractava una causa com un dels pilars de la comunicació. I aquesta mateixa causa va ser la que va provocar la tensió social.

El meu dubte era si el client era una entitat privada o pública.

— Si no estic equivocat, es tractava d'una entitat privada, en aquella ocasió. Però és possible que treballis en favor d'una administració. Ara bé, en general, aquests contractes estan a nom del partit polític de torn. Imagini's l'embolic que hi hauria si el PP, per exemple, fes una auditoria de les factures i descobrís una sèrie de pagaments públics a una agència d'aquest tipus!

L'opacitat presideix aquesta activitat.

— S'emeten factures amb conceptes que no es corresponen a l'objectiu del contracte. Per exemple: auditories, consultories de comunicació, etcètera. I, en molts casos, es fraccionen aquestes factures per saltar-se controls de la societat. Això sense comptar la procedència dels diners amb què s'abonen els honoraris. A Espanya, tal volta, no tant. Però hi ha països que... ves a saber d'on surten els diners amb què et paguen.

Quantes persones poden formar part d'una gran operació d'astroturfing?

— En una campanya gran hi hauria d'haver tres o quatre analistes de dades, deu o més operadors de bots i de trol, de dos a quatre mànagers de comunitat i contingut i un o dos controladors de tràfic. Això a banda de l'estructura de base: un director d'operacions, un comercial, un director de finances... tot el que fa falta perquè l'empresa funcioni. Això pot acabar tenint un cost per al client d'entre 800.000 a poc més d'un milió d'euros anuals.

I com es lliga una campanya així?

— El procés de contractació es fa a la inversa del que és habitual arreu. No és el client qui busca l'empresa, sinó l'empresa qui busca el client. En general, l'agència té algú que és l'encarregat de posar-se en contacte amb un client potencial. Un cop detectat, l'empresa li fa una presentació on quedi exposada la crisi reputacional a la qual s'enfronta i, en reunions posteriors, es detalla de quina manera es pot ajudar. Es van celebrant reunions, sempre amb l'objectiu de tancar un acord.

Què cal fer, a grans trets, per moure el centre d'una conversa?

— L'anàlisi de la pròpia conversa és clau. D'altra banda, com a usuaris, som molt inconscients de la gran informació que pengem a internet. En el cas específic de les xarxes socials, formem clústers de converses i en aquests clústers hi ha el secret. Si investiguem la conversa i els usuaris que la formen, descobrirem quin és el punt de dolor. I aquest punt de dolor, al costat d'altra informació, ens servirà per construir el missatge perfecte.

¿Hi ha mitjans de comunicació que recorren a agències com la que li donava feina?

— Hi ha mitjans de comunicació que funcionen més aviat com a ecosistemes digitals que com a mitjans. En general, els mitjans i els periodistes són més víctimes que clients. No només per les campanyes d'assetjament: també perquè són l'altaveu perfecte. I per a un trol alfa és ideal forjar relacions amb els mitjans de comunicació que amplifiquin el seu missatge.

Quines aptituds ha de tenir un trol professional?

— Ha de tenir molta capacitat analítica per saber interpretar i utilitzar la informació que rebi per part dels analistes de dades. Però, a més, ha de ser un excel·lent publicista, per saber construir missatges que provoquin la reacció dels usuaris. I en darrer lloc, i no per això menys important, ha de saber manejar-se en xarxes socials i ser adaptable als canvis digitals. Això i estar disposat a treballar hores i hores i hores. L'entrega és indispensable.

Aquesta setmana ha transcendit l'espionatge massiu a polítics catalans. L'astroturfing és una pràctica diferent, però hi comparteix l'opacitat i l'abús. ¿Hi ha moments en què sentia que la frontera entre una cosa i l'altra no era tan clara?

— La qüestió és per què han utilitzat aquesta informació? Sí, d'acord, una part d'aquesta informació es devia utilitzar per poder intentar avançar-se l'estratègia independentista. Però, com va quedar clar l'1-O, els va servir de poc. I estic convençut que també van utilitzar part de la informació per intentar desprestigiar els principals actors de l'independentisme. En tot cas, quan fas astroturfing l'empresa és qui marca els límits. Hi ha casos en què efectivament es compren dades personals, per exemple a Cambridge Analytica. Però n'hi ha d'altres en què es filtren informacions confidencials amb l'objectiu de malmetre la reputació d'algú. A la nostra agència, com a molt ens infiltràvem en actes oberts al públic. I vam tenir un client que va ser víctima de filtració d'àudios: tant trucades de telèfon com reunions. El que li ha passat a Piqué no està tan lluny de tot plegat.

¿Creu que aquestes intervencions a les xarxes van influir en els esdeveniments posteriors a l'1-O?

— En els d'abans i en els de després. I ho van fer en totes dues direccions. Recordem el famós Tsunami Democràtic. Finalment va ser un bluf, però era una arma molt potent. Era quasi impossible avançar-se a les seves accions, ja que era molt difícil accedir al canal, amb la qual cosa sempre enxampaven a contrapeu les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Si s'ho haguessin treballat més, segur que haurien aconseguit molt més, amb aquestes mobilitzacions.

L'independentisme està molt polaritzat. ¿Li consta que s'hagin instat campanyes opaques per alimentar aquesta animositat o per afeblir un partit o un altre?

— Hi ha accions molt sospitoses. Per exemple, l'altre dia vaig detectar un tuit que parlava sobre la no renovació del programa FAQs, de Cristina Puig. Aquest programa, setmana sí i setmana també rep atacs de diferents grups. Aquest tuit concret provenia d'un compte que, suposadament, filtrava informació confidencial de TV3. I estirant el fil en va aparèixer un altre en aquesta mateixa línia. Qui està intentant influir en el control de la línia editorial de TV3? La resposta està al darrere de comptes com aquests.

Rússia té fama de disposar d'un autèntic exèrcit d'intoxicació a les xarxes. Quina activitat sospitosa ha detectat, en relació a la guerra d'Ucraïna?

— Hi ha punts que criden l'atenció, com ara que diversos comptes espanyols o llatins estiguin tuitejant a favor de Putin. Això, en si mateix, no seria destacable, però sí el fet que compleixen els patrons típics dels comptes fake: perfil d'usuari tipus matrícula o comptes que es van crear fa temps però s'han activat recentment. I també veig comptes que han alimentat determinats hashtags, però no han fet el mínim esforç per establir converses: és molt probable que siguin comptes trol que no han volgut comprometre.

I a l'altre bàndol?

— Doncs ens trobem amb una estratègia similar a la que va fer servir la Generalitat durant l'1-O. Tothom recorda moltes de les imatges que van sacsejar el país i van donar la volta al món durant aquell dia: gent gran colpejada, la Policia Nacional llançant gent escales avall, etcètera. Sent un moment diferent, l'estratègia de comunicació té molts paral·lelismes. El govern ucraïnès s'ha establert en el paper d'agredit. I li ha afegit un plus d'heroïcitat, ni que sigui amb un pilot fantasma que va ser presentat amb imatges falses. O també un plus de "bonisme", compartint un vídeo de joves soldats russos que van ser capturats i a qui van facilitar telèfons mòbils perquè contactessin amb la seva família. Som davant un conflicte bèl·lic i ens podem imaginar que no a tots els soldats russos capturats els atendran amb tant de tacte. Però, esclar, aquest relat no els convé tant.

Quins beneficis es poden aconseguir, en cas de guerra, gràcies a l'astroturfing?

— Estem davant la primera guerra amb xarxes socials. És històric. D'aquí a un temps ho podrem analitzar amb molt més de detall i amb dades que reforcin les diferents teories. Sabem que el bàndol de Putin porta temps invertint en una màquina informativa (o desinformativa) en molts punts del món, amb marques com Russia Today. Al 2017, aquest mitjà (o ecosistema digital) va aconseguir posicionar-se entre els més consumits de França, a cop de talonari, amb una forta inversió en Social Ads. Però l'estratègia s'ha vist frustrada en el moment que Europa i les principals plataformes de xarxes socials han decidit vetar-la. En la banda ucraïnesa, tenim la força del relat. I a això s'hi sumen factors com els WarToks, joves ucraïnesos que utilitzen TikTok per explicar la seva vivència als búnquers mentre a fora, al carrer, la seva ciutat és bombardejada.

Fins a quin punt funcionen, aquestes pràctiques?

— Sabem del cert que l'astroturfing, en el marc d'unes eleccions, té certa efectivitat i pot aconseguir molt bons resultats per a alguns partits. Però, pel que fa a un conflicte bèl·lic, haurem d'esperar per treure conclusions.