'El Mundo' troba 1.800.000 manifestants, vuit anys després

BarcelonaEn un món ideal, els mitjans de comunicació pagarien entre tots una empresa que efectués recomptes de manifestants seguint sempre la mateixa metodologia. I, a partir d’aquí, cadascú bastiria la seva anàlisi i el seu relat, respectant el fet essencial de si en una marxa hi havia cent mil o un milió de parcantístiques ànimes. No és el cas: el recompte segueix sent un dels punts cecs del periodisme i sovint el lector s'ha de conformar amb allò de x segons la Guàrdia Urbana, 8x segons els organitzadors, triï vostè on situa la factualitat.

El Mundo publica un gràfic per mostrar la pèrdua de pistonada de la Diada des del punt àlgid del 2014. Com que volen posar l’accent en el declivi, els convé partir del número més alt i, per això, adjudiquen 1.800.000 manifestants a l’any del Tricentenari del 1714. Però l’hemeroteca els deixa a la intempèrie: l’endemà, a la portada només consignaven “centenars de milers” de persones. Si ara donen per bona la xifra d'1.800.000 hauria estat molt més precís indicar-la vuit anys enrere o, com a mínim, escriure “més de milió i mig”, i això empassant-se tres Camps Nous d’una glopada sota el pecat venial de l'arrodoniment. Cal dir que probablement no eren tants –així ho suggereixen els que han calculat àrees i densitats–, però com que es parteix de l'axioma que el 1977 hi havia un milió de persones demanant llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia, aquest milió s'ha convertit en el barem pel qual es mesuren la resta de concentracions catalanistes (i mai havia sortit tanta gent al carrer com aquell 2014). L'altra gran trampa que fa El Mundo és que el 2021 col·loquen l'estimació més baixa i obvien la de l'ANC. Això, sumat al fet que l'any passat érem en plena pandèmia, fa que el gràfic sigui més efectista que informatiu: llumets de colors.