‘El Mundo’ i les seves amistats perilloses

L’indescriptible Miguel Ángel Rodríguez ahir va reconèixer davant del jutge que va fer passar per fet el que no deixava de ser un convenciment: que el presumpte pacte de la Fiscalia amb la parella d’Ayuso s’havia aturat "des de dalt". I també va admetre haver filtrat un correu que va servir perquè els mitjans postrats als peus de la presidenta madrilenya parlessin d’aquesta proposta de pacte. Però es tracta d’una manipulació: el correu filtrat per Rodríguez és la resposta a un altre de la defensa del first gentleman d’Ayuso on posava sobre la taula 400.000 euros per tancar el tema i aleshores el fiscal li deia que no hi hauria obstacles per assolir una entesa. Per tant, és veritat que s’acceptava la negociació, però mentida que hi hagués un oferiment a iniciativa pròpia: era la parella qui el proposava.

A partir d’aquí, El Mundo va liderar la narrativa del pacte i aquest dijous s’enfrontava a la galdosa situació d’haver de defensar la seva informació i, de pas, protegir la presumpta font. En un dels articles sobre el cas, insistien que tot el que havien publicat era cert, però calia retorçar molt la semàntica per considerar el verb "ofereix" del titular primigeni com a acurat. (El diari també recordava que, tanmateix, i a diferència d’altres, mai va dir que s’havia aturat des d’altes instàncies). Tot plegat evidencia com el regne dels fets alternatius impera també a Espanya. No cal que les coses hagin passat: només fa falta el convenciment d’una font interessada i la voluntat dels mitjans –també interessats– per escriure-ho de manera que tan sols voregi la veritat. En temps d’Aznar Rodríguez ja va entendre que aquestes són les noves regles de la política mediatitzada. I ell s’ha demostrat com el gran tafur de la Villa y Corte.