Comença l’entretinguda fase de les desqualificacions públiques i els festejos discrets. Això fa que la premsa pugui dir al mateix temps “Junqueras pren el comandament d’ERC i no descarta investir Illa” (Abc) i “Aragonès deixa el Parlament i ERC redobla el seu no a Illa” (La Vanguardia). Aquesta disparitat és letal, perquè trasllada al lector que els rotatius no estan donant informació, sinó projectant desitjos. Quan El País escriu “Puigdemont es resisteix a renunciar i diu que anirà a una investidura que és inviable”, està anant algun pas més endavant del que tenim ara per ara sobre el taulell. Es podria canviar el subjecte de la frase per “Illa” i, amb el presumpte no d’ERC, també funcionaria. La frase minimitza la capacitat dels de Junts de pitjar el botonet vermell.
Però el premi al millor brindis al sol se l’endú El Mundo amb “Tabarnia da la puntilla al Procés: 273.936 votos que hundieron el separatismo”, que deixo en VO per conservar la metàfora taurina i l’aroma de Soberano. Els principals promotors de l'esguerro tabarnesc van ser la bona gent de Ciutadans, que han quedat per sota del Pacma i han perdut el 86% del seu electorat. L’únic que poden reivindicar és haver estat punta de llança de les polítiques d’odi: hauran estat l’ariet amb el qual s’ha rebentat la porta que contenia l’arribada de l’extrema dreta desacomplexada. El mateix concepte de Tabàrnia evidencia la ulsterització que han intentat aplicar a Catalunya (amb èxit relatiu, però no pas nul, lamentablement). El Mundo va ser un gran promotor de l’esperpent de Tabàrnia, que no deixava de ser poc més que un entreteniment de diumenge de Boadella i companyia: pura petanca, dòmino amb cigaló, centre de dia. La crua realitat és que l’independentisme ha punxat per demèrits atribuïbles als seus líders. Que no els furtin aquest honor.