'El Mundo' llança Peleteiro als peus dels cavalls

El Mundo entrevista l’atleta Ana Peleteiro i li col·loca aquest titular en portada: “Si guanyo l’or ballaré orgullosa amb la nostra bandera i a qui no li agradi…” Sort que és premsa no nacionalista. ¿I qui són aquests odiadors a qui no els plau que una jove de pell fosca representi Espanya? Doncs una porció significativa dels lectors del diari. El que segueix és una selecció de comentaris –que deixo en VO– a la notícia que van fer fa un temps quan la triplista va criticar Ana Obregón per obtenir un nen amb la mal anomenada gestació subrogada. Agafin l’agulla d’estendre i col·loquin-se-la al nas: “Quien le quite el DNI a esta tipa y la mande a la selva tiene mi voto asegurado” (Difícil: és nascuda a Galícia de mare espanyola.), “Una ignorante total que no sabe ni hablar”, “Que pesada eres, Anita, dedícate a lo tuyo, que es correr y saltar. Últimamente eres muy lenta, y en la pista también”, “Un poco histeriqueta, la señorita. Esa agitadita debería analizar la cosa en el sofá de un psicólogo y optar por más contención”. “A esta chica la adopción no le ha servido de nada porque sigue teniendo las ideas machistas de su cultura de origen” (És filla de pare desconegut, així que resulta impossible parlar de cap cultura d’origen concreta.) “Veremos lo que dice esta oscura cuando haga lo mismo Marlaska o Jorgejavié…” En fi, suficient.

El diari, amb aquesta entrevista, es marca un win-win de manual. Tots els mitjans tenen alguns comentaristes que se situen en el percentil 5 de bona educació i respecte: és pura distribució estadística i campana de Gauss. Però, en aquest cas, són clarament dominants. I així, sota la cobertura de fer un exercici de nacionalisme banal, el diari dona carnassa al seu comentarista típic, perquè es despatxi a gust contra l’atleta. I això també és sensacionalisme, esclar.