'El Mundo' ja crida a les barricades contra el finançament català

Què és una munió de gent al carrer? Depèn. Si són dels meus, uns rebels que trenquen el silenci. Si són dels altres, uns adoctrinats que segueixen consignes d’agitadors. La caverna fa anys que funciona amb aquest esquema, però en els darrers anys la meva percepció és que ha augmentat la temperatura dels titulars, fins al punt que en alguns casos es voreja ja la crida a la violència. “Hem de rebel·lar-nos al carrer contra el finançament singular de Catalunya”, diu el president de la Xunta, Alfonso Rueda, en el titular més destacat de portada. La retòrica és agressiva, confrontacional, fregant la violència. Imaginem què dirien, si fos un català qui cridés a la rebel·lió. ¿Quants Llarenes i Marchenes li caurien al damunt?

Però encara és més deliciosa aquesta frase, que trobem al subtítol: “No admetré que se li doni un sol euro extra a Catalunya a costa que l’hi treguin a Galícia”. Magnífic. Amb aquesta mateixa lògica, des de la Generalitat es podria reclamar que s’eliminin els 22.000 milions d’euros de dèficit fiscal que pateix aquest dissortat racó de món nostre. ¿O és que aquests diners que es reparteixen solidàriament a altres comunitats –i té sentit que hi hagi certs reequilibris, mentre es comparteixi Estat– no surten dels impostos dels catalans? La retòrica populista de les butxaques, que sempre toca la fibra, acostuma a ser tramposa i Rueda és un tafur de primer ordre, ja que només es queixa d’uns presumptes diners que li trauran, sense preguntar-se d’on diantre han sortit, en primer lloc, aquests calerons. A El Mundo, esclar, aquesta trampa retòrica ja li va bé per alimentar un dia més el sentiment anticatalà. És la vella cançó de connivència entre polítics i mitjans que viuen de l’enfrontament. Rueda a 'El Mundo' y vuelve al Borne, o alguna cosa així.