'El Mundo' exhibeix un mort en portada

BarcelonaHi ha una diferència entre mostrar i exhibir, però és difícil de traçar una frontera objectiva a partir de la qual l’interès informatiu es torna pura explotació emocional. En el cas de la portada d’El Mundo d’aquest dimecres, al meu parer, es travessava aquesta línia a bastament. La imatge mostrava el cadàver d’un home estès al llit de casa seva, amb la panxa impúdicament exhibida i la cara pixelada. El peu de foto deia: "La doctora Nerea Bueno i la seva infermera certifiquen la mort d’un home en un pis de València, minuts després de rebre una alerta per «asfíxia»". No sabem el nom ni les circumstàncies del difunt. És, només, "un mort". Com a la frase "Tenim un mort, tenim portada!»", que podria sonar en una pel·lícula de Billy Wilder sobre un ofici que coneixia massa bé.

Una de les línies comunicatives que està impulsant la triple dreta és que des del govern espanyol i els seus mitjans adlàters s’estan amagant els morts per minimitzar l’impacte de la pandèmia. Per això El Mundo ja va firmar una portada polèmica quan va posar en primera pàgina la corprenedora estesa de taüts al dipòsit en què s’havia convertit el Palacio de Hielo de Madrid.

S’han de mostrar, els morts, perquè el periodisme es basa en presentar la realitat –per incòmoda que sigui– davant els ulls del lector. Però cal fer-ho amb tot el context necessari i sempre amb l’interès informatiu com a primera divisa. A més, cal respectar la privacitat. Aquesta foto d’El Mundo està presa en la intimitat d’una llar. ¿Algú va autoritzar aquesta intromissió en una esfera tan privada? ¿Si és així, estava en condicions de reflexionar sobre si li convenia fer-ho? És tan qüestionable amagar els morts per cobrir un govern com passejar-los grollerament a les primeres pàgines per poder-lo enderrocar.