‘El Mundo’ dirimeix en públic les seves tensions internes
10 claus per entendre els atacs creuats entre Pedro J. Ramírez i el seu successor
BarcelonaLes tensions dels últims mesos entre Pedro J. Ramírez -director d’El Mundo durant 25 anys- i el seu successor han aflorat a les pàgines del diari. Durant els últims dies s’ha produït un creuament públic de dards que s’obria quan Ramírez contestava a un editorial en el qual se suggeria que havia plegat voluntàriament. I ha coronat en gestos insòlits a la premsa, com un editorial publicat ahir en què el diari refutava els durs atacs publicats per Ramírez en la seva columna de diumenge. Aquestes són les deu claus que expliquen el perquè de la mala maror.
El grup editor diu prou a les pèrdues econòmiques
RCS fa sis anys que té en la seva filial espanyola -editora d’ El Mundo, Expansión i Marca - una pedra a la sabata. L’abril del 2012, per exemple, va haver de posar 500 milions d’euros per evitar la fallida del diari. La sortida de Pedrojota s’explica per la resolució de RCS d’aturar aquesta sagnia. El grup constata que el periodisme agressiu de Ramírez no té una translació en venda d’exemplars i, mentrestant, els que se senten perjudicats pel diari -segons la versió del periodista- activen els mecanismes d’influència perquè empreses afins retirin la publicitat.
El diari ha aturat la davallada d’exemplars
En aquesta polèmica, l’evolució de les vendes juga a favor de García-Abadillo, ja que, des d’aquest febrer, en què va assumir les regnes de la redacció, ha aconseguit estabilitzar la difusió d’ El Mundo. Així, les vendes ordinàries (quiosc i subscripcions individuals) només han baixat un 0,6% sota la seva direcció. Pot semblar un mèrit escàs, però des del gener del 2012 fins al gener del 2014, la data en què va ser destituït, la capçalera va perdre un 35,5% de les seves vendes ordinàries, en passar de 200.520 a 129.310.
Ramírez acusa ‘El Mundo’ de fer el joc a Cospedal
En el dramatis personae d’aquesta història shakespeariana, la número 2 del PP, María Dolores de Cospedal, assumeix el paper més a l’ombra. Ramírez l’acusa de ser el pont amb el poder de l’actual equip directiu i la rebateja com a “María Dolores de las Mentiras” o “la Pinotxo Genovita” per les seves inconsistències arran del cas Bárcenas. També assenyala -amb menys intensitat- Soraya Sáenz de Santamaría. En l’editorial d’aquest dilluns, el diari s’espolsa l’acusació: “No hi ha relacions incestuoses amb membres del govern, com diu Pedrojota. Ni el diari protegeix a ningú per la seva relació amb el director”.
L’origen de la discòrdia: destitució o no destitució
Aquesta és la qüestió. La polèmica va arribar el 22 d’octubre, quan en l’editorial que el diari dedicava al seu 25è aniversari deia: “El gener passat, fruit d’un acord empresarial, Pedro J. Ramírez va cedir el testimoni”. El periodista va protestar a Twitter contra el que considerava una manipulació de la història, ja que ell va ser destituït. Ramírez citava Orwell i deia que el diari enganyava el lector. Aquell dia, canviava la seva biografia de Twitter: ja no recordava que era fundador d’ El Mundo, sinó que ho resolia amb un simple “periodista”.
Una polèmica amb implicacions familiars
Un dels moments crítics d’aquests nou mesos va ser la suspensió de sou i feina durant un mes a la filla de Pedro J. Ramírez i el seu company sentimental, corresponsals del diari als Estats Units. Tots dos van criticar a Twitter l’aparent censura d’un article publicat l’endemà de l’abdicació del rei Joan Carles (en el qual s’havia suprimit una frase que sí que va aparèixer a l’edició especial d’aquella tarda). Els dos periodistes van anunciar, l’1 d’octubre, que deixaven El Mundo després de 15 anys de treballar-hi.
Una indemnització “substanciosa”
L’editorial d’El Mundo d’ahir recordava que la indemnització rebuda per Ramírez és “substanciosa”. Però obviava que inclou clàusules segons les quals no pot muntar un mitjà en els dos anys des de la seva destitució ni pot fer declaracions que lesionin el diari. Els tuits de Ramírez criticant que es vengués la seva marxa com a voluntària han fet que l’editora li reclami el pagament de 100.000 euros.
El delfí que es va rebel·lar contra el seu avalador
En la seva carta de diumenge, Ramírez detalla tots els càrrecs i ascensos que va procurar, els últims trenta anys, a Casimiro García-Abadillo: des de cap de secció fins a vicedirector i delfí, i eventual successor. I consigna que aquestes tres dècades de diàleg diari han quedat interrompudes, fins i tot a pesar dels requeriments de l’empresa directora perquè tots dos s’entenguin.
El futur de Pedrojota (versió I)
Un dels gestos que ha fet Ramírez és suggerir que ell podria encapçalar una aliança d’empresaris per comprar el diari. “No és cert que hagi demanat preu per El Mundo, però sí que he preguntat a RCS si està disposat a vendre’l a un grup que jo encapçali”, va piular. L’editora ha estudiat les opcions d’una fusió amb l’Abc.
El futur de Pedrojota
(versió II)
A l’entrevista que s’autoconcedia García-Abadillo donava per fet el rumor que Ramírez competirà amb el seu exdiari amb un portal d’internet gratuït. “No tinc cap projecte betlemístic ”, ironitzava Ramírez en la carta de diumenge, jugant amb el significat de la paraula portal.
Un diari menys
personalista que abans
El Mundo de Pedro J. Ramírez era un diari personalista. Casimiro García-Abadillo renyava a compte d’això el seu avalador en la insòlita autoentrevista de fa una setmana i deia que no volia que els lectors identifiquessin El Mundo com “el diari de Casimiro”. Pedrojota contestava: “Noi, mai no se sap què ens pot caure del cel, però jo si fos tu tampoc me’n preocuparia gaire. Francament, aquest perill no el veig”.