‘El Mundo’ davant l’11-M i davant el 17-A

Hi va haver molts anys, molts, en què El Mundo va mantenir la ferida oberta de l’11-M, alimentant els dubtes sobre l’autoria de l’atemptat. La seva dèria per encolomar a ETA el crim va dur-lo a publicar unes quantes exclusives dubtoses i algun ridícul sonat. A l’hora de justificar-se, l’exdirector del mitjà Pedro J. Ramírez venia a dir que ells només havien fet preguntes i exigit que la investigació fos exhaustiva, per si hi havia vincles que lliguessin el grup basc amb els jihadistes. Vincles que mai han aparegut.

Fem fast forward i passem ara als atemptats de la Rambla. Aquest dijous va declarar un dels condemnats pel 17-A i va assegurar que el CNI sabia quines eren les intencions de l’imam de Ripoll. El titular del diari, a portada, ha estat "El jihadista de les Rambles agita la teoria de la conspiració de Puigdemont" i al subtítol fins i tot se li escola una mica d’indignació pel fet d’haver-lo deixat parlar: "El Congrés li permet atacar el CNI..." A l’edició digital, a més, hi ha aquesta altra notícia: "La germana del jihadista del 17-A: becada a Ripoll per l’alcaldessa antiimmigració i assenyalada per Junts al Congrés". És cert que el terrorista no ha aportat proves. Però ¿on queda aquest fervor d’investigar-ho tot fins al final que El Mundo exhibia amb l’11-M? ¿Per què s’ataca gratuïtament la germana, que si ha estat distingida per l’Ajuntament ha estat pel seu expedient acadèmic brillant en una tasca assistencial en tant que estudiant d’infermeria? ¿Per què les dues notícies hi empudeguen Junts o Puigdemont, quan del que es tracta aquí és de saber si hi havia alguna relació aviciada entre l’imam, les forces de seguretat espanyoles i els serveis secrets? Despatxar-ho com una teoria de la conspiració és un pretext bastant rònec per mirar cap a una altra banda i no investigar.