‘El Mundo’ torna a canviar de director i nomena David Jiménez
BarcelonaNomés hauran sigut quinze mesos, però d’una intensitat absoluta. Casimiro García-Abadillo va ser destituït ahir com a director d’ El Mundo, després d’una etapa que va ser molt de temps una lluita contra l’allargada ombra del seu predecessor, Pedro J. Ramírez, expressada fa uns mesos en forma de baralles dialèctiques en l’arena pública de les mateixes pàgines del diari. El nou responsable de la redacció és el català David Jiménez. Els dos vicedirectors, Rafael Moyano i Iñaki Gil, també han sigut cessats.
L’empresa enviava ahir un comunicat a la redacció en què qualificava d’“extraordinària” la feina feta pel director sortint. Però les xifres de vendes obliguen a moderar aquest optimisme. En els dos anys que van des del gener del 2012 fins al gener del 2014, la data en què Ramírez va ser destituït, la capçalera va perdre un 35,5% de les seves vendes ordinàries, en passar de 200.520 a 129.310. García-Abadillo no va invertir la tendència i només va moderar el ritme de la sagnia: ara el diari està en 115.000 còpies, un descens del 10,4% en poc més d’un any.
El comunicat signat pel president executiu del diari, Antonio Fernández-Galiano, explica sobre el nou director que “suposa un impuls al procés de transformació digital del diari” i que reuneix “formació internacional i un ampli coneixement de l’entorn digital”. Entre les felicitacions que ha rebut Jiménez, n’hi ha una d’especialment significativa i punyent: la del digital El Español, fundat per Ramírez, nèmesi de García-Abadillo. En un tuit escrivien: “Felicitats a El Mundo. David Jiménez serà un gran director”.
Nascut a Barcelona el 1971, David Jiménez va passar la infància a Catalunya, abans de començar a voltar món com a periodista. Ha sigut corresponsal a l’Àsia i el Pròxim Orient per al diari -on va entrar com a becari- des del 1998. Autor d’un blog en què reflexiona sovint sobre el periodisme, es definia en una de les entrades com a “orfe de religió, ideologia o partit polític” i defensava l’ideal que els mitjans siguin propietat dels seus lectors en la mesura que sigui possible. Tenint en compte la posició tradicional del diari amb el procés sobiranista, destaca aquesta entrada: “Si una gran majoria de catalans estiguessin a favor de la independència, i així es pronunciessin en una consulta en què fossin enfrontats a totes les conseqüències d’aquesta decisió, no tindria cap problema a acceptar el resultat”.