Movistar+ posa sota la lupa d’una sèrie l’assassinat d’Isabel Carrasco
‘Muerte en León’, que s’estrena demà, aprofundeix en les històries personals de les culpables
BarcelonaEl 12 de maig del 2014 a un quart de sis de la tarda la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, travessava la passarel·la situada damunt el riu Bernesga, a Lleó. Abans d’arribar a l’altra banda, una dona se li va acostar per darrere i li va disparar tres trets. Poc després dels fets, la policia va detenir Montserrat González i Triana Martínez, que són mare i filla, com a presumptes culpables de l’assassinat. La mort de Carrasco va commocionar Lleó i va despertar l’interès del cineasta Justin Webster, que va llançar-se a l’aventura de convertir el cas en una sèrie de no-ficció.
“Quan va sortir la notícia vaig tenir la sensació que no entenia res. Va ser un crim brutal en una ciutat pacífica, a plena llum del dia i per part d’algú que no tenia antecedents”, explica Webster a l’ARA. El cineasta britànic ha treballat durant un any i mig per conèixer a fons el cas i traslladar-lo a la petita pantalla. El resultat d’aquesta feina és Muerte en León, una sèrie documental de quatre episodis d’una hora de durada que s’estrena demà a tres quarts de nou del vespre a Movistar Estrenos. La producció defuig el tractament informatiu i aprofundeix en el cas a través de diverses converses amb els testimonis, la reconstrucció del crim i les declaracions durant el judici. Webster assenyala que han abordat el tema “sense prejudicis”, amb l’objectiu “d’arribar a conclusions i oferir una visió global de l’assumpte”.
El primer episodi serveix de punt de partida per posar les cartes sobre la taula i conèixer els detalls bàsics del crim. La sèrie utilitza imatges d’arxiu per recordar Carrasco, que militava al Partit Popular. La política és descrita per alguns testimonis com “una dona autoritària, tirànica i amb actituds de cacic”, mentre que d’altres en destaquen “l’ambició, la fortalesa i la seguretat en si mateixa”. A través de la retransmissió del judici, Muerte en León relata pas per pas com es va planejar la mort d’Isabel Carrasco. Ho fa donant veu a diferents versions que es van plantejar davant del tribunal. Així, el relat del fiscal i el de l’advocat de la defensa xoquen a l’hora de relatar el crim, en què també estava implicada una tercera persona: Raquel Gago. La insistència d’aquesta policia local i amiga de la filla a negar que coneixia les intencions de González i Martínez constitueix el tercer pilar de la sèrie de no-ficció.
“Hem parlat amb tothom per mostrar totes les parts”, subratlla Webster, que assegura que el més difícil ha sigut “aconseguir que els testimonis volguessin participar en la sèrie” i destaca que, “amb temps, es pot accedir a tothom”. A partir del segon capítol, Muerte en León aprofundeix en els set anys que Isabel Carrasco i Triana Martínez van passar juntes a la Diputació de Lleó i indaga en la seva relació. També s’endinsa en la història personal de Raquel Gago, reconstrueix les deu hores que van passar a comissaria i culmina amb el veredicte, que va declarar culpables les tres acusades.
Malgrat que González, Martínez i Gago van ser condemnades al juliol, el cas segueix perquè els seus advocats han presentat un recurs al Tribunal Suprem. “La sèrie acaba amb el veredicte, però encara hi ha algunes coses que no s’han resolt”, afirma Webster, que no descarta que Muerte en León tingui continuïtat per poder seguir explicant les circumstàncies que van envoltar la mort d’Isabel Carrasco.