Sang i fetge al país dels soviets
El darrer treball del desenvolupador indie francès Le Cartel Studio pot semblar un d'aquests productes dissenyats per explotar el filó de la nostàlgia que fan fortuna darrerament: un clàssic beat’em up en progressió lateral que recorda títols de prou èxit a finals de la dècada dels vuitanta i gran part de la següent, com Double dragon, Streets of rage o Fatal fury.
L'obra fagocita referents cinematogràfics de l’època, com la buddy movie Red heat, es fixa en clàssics com La taronja mecànica i alhora integra referències recents, com la pel·lícula Snatch o, dins del propi mitjà, el shooter zenital Hotline Miami. Però, malgrat el pastitx, no s’acontenta només a fer ús hàbil d’un imaginari pop tronat, ofereix genuïnitat en la mescla i ens estaborneix amb un festival lisèrgic de píxels sanguinolents.
"Jo contra el barri" psicodèlic
La mirada retrospectiva es recondueix per convertir-se en la ucronia d’un passat alternatiu a la Unió Soviètica de la Perestroika. Quatre lluitadors de carrer gitanos són empresonats i convertits en conillets d'índies dels efectes d’una nova droga que les autoritats han distribuït pels carrers per mantenir la població sota control. Els pinxos aconsegueixen fugir per trobar-se enmig d’una revolta civil als carrers i s'hi afegeixen repartint pinyes a tort i a dret per posar al descobert els lligams entre el govern i la màfia russa.
L’argument és un mer pretext per servir ultraviolència gore en un "jo contra el barri" de la vella escola a ritme de música techno. L'afany retro es torna excessiu quan fa que el vessant multijugador sigui només local però la jugabilitat és tan addictiva i vibrant que s'expandeix més enllà de la conclusió de l'aventura. L'efecte al·lucinogen de la mandanga que es xuten els ionquis protagonistes s’escampa per la pantalla i contagia el jugador. Mother Russia bleeds no només és droga dura, es tracta de merda de la bona.
