El darrer treball del desenvolupador indie francès Le Cartel Studio pot semblar un d'aquests productes dissenyats per explotar el filó de la nostàlgia que fan fortuna darrerament: un clàssic beat’em up en progressió lateral que recorda títols de prou èxit a finals de la dècada dels vuitanta i gran part de la següent, com Double dragon, Streets of rage o Fatal fury.
L'obra fagocita referents cinematogràfics de l’època, com la buddy movieRed heat, es fixa en clàssics com La taronja mecànica i alhora integra referències recents, com la pel·lícula Snatch o, dins del propi mitjà, el shooter zenital Hotline Miami. Però, malgrat el pastitx, no s’acontenta només a fer ús hàbil d’un imaginari pop tronat, ofereix genuïnitat en la mescla i ens estaborneix amb un festival lisèrgic de píxels sanguinolents.
"Jo contra el barri" psicodèlic
La mirada retrospectiva es recondueix per convertir-se en la ucronia d’un passat alternatiu a la Unió Soviètica de la Perestroika. Quatre lluitadors de carrer gitanos són empresonats i convertits en conillets d'índies dels efectes d’una nova droga que les autoritats han distribuït pels carrers per mantenir la població sota control. Els pinxos aconsegueixen fugir per trobar-se enmig d’una revolta civil als carrers i s'hi afegeixen repartint pinyes a tort i a dret per posar al descobert els lligams entre el govern i la màfia russa.
L’argument és un mer pretext per servir ultraviolència gore en un "jo contra el barri" de la vella escola a ritme de música techno. L'afany retro es torna excessiu quan fa que el vessant multijugador sigui només local però la jugabilitat és tan addictiva i vibrant que s'expandeix més enllà de la conclusió de l'aventura. L'efecte al·lucinogen de la mandanga que es xuten els ionquis protagonistes s’escampa per la pantalla i contagia el jugador. Mother Russia bleeds no només és droga dura, es tracta de merda de la bona.