La mort (mediàtica) de les corrides de toros

BarcelonaLa tauromàquia ha tornat a ser notícia aquests dies arran de la decisió de l'Ajuntament de Gijón de cancel·lar les corrides de toros (en valencià diem corregudes de bous) arran de la mort de dos exemplars anomenats Nigeriano i Feminista. El cas és que fa una dècada, quan Catalunya va prohibir els seus, aquest fet hauria estat impensable. I és que en la darrera dècada s'està produint una notícia a Espanya que ningú està explicant, i és el lent declivi del que era la fiesta nacional i avui és una indústria en números vermells, amb cada cop menys aficionats i amb una presència mediàtica residual. Aquesta desaparició dels toros de les graelles televisives, de les ràdios i dels diaris (amb excepcions) no respon a una decisió ideològica dels propietaris dels mitjans, sinó que és la correlació de la desaparició del públic que consumia aquest contingut. Els toros, com a negoci (que és el vessant principal) i, per tant, com a manifestació pretesament cultural, estan morint, i només l'ajuda pública (aquesta sí, ideològica) els permetrà sobreviure un temps més. Quants joves saben qui són Morante de la Puebla o Roca Rey?

Aportaré només dues dades. El periodista valencià Manolo Molés va dirigir i presentar durant 49 anys a la Cadena SER el programa Los toros, que en el seu moment va arribar a tenir un milió d'oients. L'any 2019, quan l'audiència tot just arribava als 120.000 i els anunciants havien desertat, el programa va ser cancel·lat. I la segona dada: l'any 2007 es van fer 3.651 corrides a Espanya. El 2019 ja van ser només 1.425. Tot i això, l'agència Efe, que paguem entre tots, encara continua enviant cada nit als seus abonats cròniques de les corrides que gairebé ningú publica. El dia que es cancel·li aquest servei, serà l'avantsala de la desaparició definitiva.