Mor Uribarri, la veu històrica d'Eurovisió
El presentador José Luis Uribarri va morir ahir als 75 anys víctima d'una hemorràgia cerebral. La seva carrera va estar lligada a TVE i especialment al Festival d'Eurovisió, que va narrar 18 vegades.
BARCELONA.El veterà periodista José Luis Uribarri va morir ahir a Madrid pocs dies abans de complir 76 anys com a conseqüència de l'hemorràgia cerebral massiva espontània que, segons fonts hospitalàries, havia obligat a ingressar-lo dimecres. Des de llavors estava en estat crític a la unitat de cures intensives de l'Hospital Universitari Monteclínico de Madrid, on va morir ahir al migdia. Hores després, les seves despulles van ser traslladades al tanatori de Pozuelo de Alarcón, on aquest migdia serà enterrat.
Nascut a Àvila el 9 d'agost del 1936, José Luis Uribarri Grenouillou va viure a Madrid des dels dos anys, s'havia casat dues vegades i tenia tres filles. Tot i que havia iniciat els estudis de dret, el 1956 va abandonar-los per dedicar-se a la ràdio i fer de locutor en emissores com Radio SEU i Radio Joventud, en les quals ja es va començar a especialitzar en programes musicals. La seva carrera, però, va estar lligada a la televisió, sobretot a TVE, amb la qual va estar vinculada durant més de mig segle.
Llarga trajectòria televisiva
L'any 1958 va presentar-se al concurs de talents Caras nuevas , amb què TVE -creada tot just dos anys abans- buscava joves professionals per incorporar-los a la plantilla. Després de guanyar la segona edició del concurs, Uribarri va ser contractat per la corporació estatal i aviat es va convertir en una de les seves cares més populars. Després d'un pas pels serveis informatius de la cadena, va presentar concursos com Primer éxito , Salto a la fama i Primer aplauso , i es va fer càrrec també de transmissions esportives i taurines. Aquesta tasca li va comportar, el 1962, un premi Antena de Oro, i el 1966, l'Ondas al millor locutor de televisió.
Durant aquests anys, a més, va fer algunes incursions al món del cinema, amb petits papers en cintes com Megatón Ye-Ye (1965), de Jesús Yagüe; A 45 revoluciones por minuto (1969), de Pedro Lazaga, i El astronauta (1970), de Javier Aguirre.
L'any 1968 es va fer càrrec de l'espai TVE es noticia , que es dedicava a repassar la graella de la cadena, i ja durant la dècada dels 70 va presentar programes com La semana que viene , Siempre en domingo i Tarde para todos , a més de l'espai de reportatges Aquí, ahora .
Entre el 1976 i el 1978 Uribarri va ocupar el càrrec de director de relacions públiques de RTVE, abans d'inaugurar un dels seus grans èxits, el programa Aplauso , que va dirigir durant les cinc temporades que va estar en antena, del 1978 al 1983, i que va presentar durant la primera etapa. L'espai, que va incloure actuacions en directe de molts artistes i grups espanyols i internacionals, va guanyar un Ondas el 1979.
Quatre dècades d'Eurovisió
Però si a alguna cosa està lligat el nom de José Luis Uribarri és al Festival d'Eurovisió. Va narrar-lo per primer cop el 1969, i durant els següents quaranta anys va encarregar-se'n en 17 edicions més: del 1974 al 1976, del 1992 al 2003 i, finalment, els anys 2008 i 2010. A més, durant l'última dècada va participar també en diverses gales vinculades al festival i al procés de selecció dels representants espanyols. La seva llarga experiència com a narrador del certamen l'havia convertit en un gran predictor dels resultats, fins al punt que els seus pronòstics -molt sovint encertats- sobre els punts que cada país atorgaria a la resta de participants s'havien convertit en un al·licient més de les transmissions del festival.
El seu últim projecte televisiu va ser al canal catòlic 13TV, on el novembre del 2010 va començar a presentar Nuestro cine . L'1 de gener d'enguany va agafar-se "un descans" de tres mesos, però a l'abril va tornar a la cadena. L'última edició del programa es va enregistrar pocs dies abans de l'ingrés a l'hospital i es va emetre aquest diumenge.
