Chiquito de la Calzada, amo d'un humor únic

BarcelonaDivendres a la matinada va morir l’humorista Chiquito de la Calzada. No va poder superar l’angina de pit que havia tingut a finals d’octubre, que l’havia obligat a sotmetre’s a un cateterisme que ja no el va deixar sortir de l’hospital de Màlaga, on finalment va morir.

El còmic se’n va anar als 85 anys sense haver rebut la Medalla d’Andalusia que tanta il·lusió li feia. Sí que tenia, en canvi, altres reconeixements que també havien sigut molt importants per a ell. Tot i això, mai prou per fer que parlés seriosament quan els rebia. I és que una de les marques de la casa del seu humor és que era permanent. No hi ha cap vídeo d’ell on expliqui res sense fer bromes. Ni ningú l’hi reclama.

Ahir recordaven diversos mitjans que quan el 2004 li van posar el seu nom a un parc de la seva Màlaga natal va dir en el seu discurs en la inauguració que posaria “sis-cents dòlars de multa” a qui no el visités. Un acudit que va continuar dient que ja només li quedava entrar a la Real Academia per les seves aportacions al diccionari castellà. Lamentava, però, que li haguessin dit que no hi podia entrar perquè “no hi havia cadires”. “Se les han emportat”, explicava.

Una comicitat perenne que duraria fins a l’últim moment. Fa un mes, quan va caure a casa seva i va haver de passar-se tres dies a l’hospital, va utilitzar el seu compte de Twitter per tranquil·litzar els seus moltíssims seguidors. “Només ha sigut una petita caigudeta de Roma” i “Només ha sigut una caiguda físicament”, van ser els seus missatges.

I és que les seves particulars construccions lèxiques van constituir l’altra gran pota del seu humor, sempre acompanyats per la seva pronunciació i gestualitat úniques. “ Te das cuen ”, “ Eres un fistro ”, “ ¡Cobarde, pecador! ”, “ Hasta luego, Lucas ”, “ A can de mor ”, “ Al ataquer ”, “ Siete caballos que vienen de Bonanza ” o “ Trabajas menos que el sastre de Tarzán ” són creacions seves que encara perduren entre públics de totes les classes i condicions. I ahir va quedar en els condols, que anaven des del PP fins a Podem passant per la Casa de Rei o el director Santiago Segura, que el va fitxar per a Torrente 5.

Chiquito havia acumulat un gran afecte popular al llarg de la seva curta carrera còmica, que va començar als 62 anys, després d’una vida dedicat al flamenc, que el va portar a viure al Japó dos anys. Des de llavors, la popularitat no el va abandonar mai i el va portar a aparèixer en sis pel·lícules. El seu èxit va ser tan massiu que el 1994 una reemissió d’acudits d’ell va aconseguir mig milió més d’espectadors que un partit del Reial Madrid a la Champions. L’únic moment trist que se li coneix va ser el 2012, quan va perdre la seva dona, Pepita, després de 62 anys junts i sense fills. J.C.