Mor l'escriptor i periodista Joan Barril als 62 anys

BarcelonaEl periodista i escriptor Joan Barril ha mort aquesta matinada als 62 anys per una complicació d'una pneumònia que patia, segons ha confirmat la família a Catalunya Ràdio. Barril va dedicar tota la seva vida professional al món de la comunicació i la literatura. Barril, malalt des de feia temps, feia aproximadament dos mesos que no presentava el seu programa a Catalunya Ràdio, 'El Cafè de la República'. Un espai d'anàlisi de l'actualitat que l'emissora pública catalana emet de les 21.00 a les 22.00 els dies feiners. En l'espai, Barril ha pogut entrevistar durant les seves nou temporades destacades figures del pensament i de la literatura vingudes d'arreu del món i també d'aquí. Entre aquestes figures destaquen Zygmunt Bauman i Emili Teixidor.

La literatura, la seva passió, ha centrat al llarg de la seva carrera la majoria dels programes que ha liderat, com ara 'Qwerty', a BTV. Un espai en el qual Barril va ocupar l'espai de la temàtica literària en la cadena municipal barcelonina, que havia quedat buit en acabar 'El saló de lectura' d'Emili Manzano. Però sens dubte el seu programa més recordat és 'L'illa del tresor', que copresentava amb el director de teatre Joan Ollé i que es va poder veure unes quantes temporades al Canal 33. Era un espai trencador i iconoclasta de literatura visual en què es donava una especial atenció a la poesia.

També editor

A banda de tots aquest projectes professionals, Barril va fundar una editorial. Barril & Barral, així és com s'anomena la firma, va néixer "amb l'objectiu d'oferir títols que han d'esdevenir imprescindibles", i no es tancava portes pel que fa al gènere: "Narrativa, assaig, correspondències... Gairebé tots els gèneres", expliquen a la seva web. "L'interès i la qualitat és el nostre únic filtre", afirmen.

Més enllà del món dels llibres, Barril va presentar programes d'actualitat. Per exemple, el 'R-pública', el programa matinal de l'antiga COM Ràdio, que també comptava amb Joan Ollé i que estava codirigit per Pere Mas. Joan Barril va estar al capdavant del programa des del 2000 fins al 2005.

Una de les facetes en les quals va excel·lir va ser la d'articulista de premsa. Durant tres dècades ha estat un dels periodistes d'opinió més influents. A banda de dirigir el setmanari 'El Món', ja desaparegut, Barril ha escrit opinió a diaris com 'El País', 'La Vanguardia' i 'El Periódico de Catalunya', on escrivia en els darrers temps. De fet, en aquest diari és on havia estat publicant també un conte setmanal.

Escriptor premiat

En el terreny estrictament literari, i més enllà de l'obra feta en premsa periòdica, Barril ha rebut diversos premis entre finals dels anys 80 i l'actualitat. El 1988, va rebre el premi Pere Quart d'humor i sàtira per l'obra 'Un submarí a les estovalles', la primera novel·la de l'autor, que explicava la història d'un marroquí en la Barcelona preolímpica i que va ser portada al cinema amb un repartiment que incloïa una jove Ariadna Gil. Deu anys més tard va guanyar el premi Ramon Llull amb 'Parada obligatòria', un volum que agrupa diverses reflexions de l'autor sobre l'entrada en la maduresa i el pas del temps. Aquell mateix any va rebre el premi Ramon Muntaner per 'Tots els ports es diuen Helena', una novel·la que intenta entendre els perquès de les tensions permanents dins d'Europa, cosa que fa des de la perspectiva d'un noi de dotze anys, protagonista de la història. El 2000 va arribar el premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil pel mateix llibre.

El 2002, Barril va afegir a la llista un guardó per 'Certes mentides'. Se li va concedir el premi 23 d'Abril per aquesta obra narrativa en què diversos protagonistes tenen la mentida com a nexe. Fa quatre anys, va rebre el premi Sant Joan de Caixa Sabadell per 'Les terres promeses'. Aquesta novel·la explica la història d'un 'broker' de Wall Street que s'acosta a fets tràgics del passat de Cuba de la mà d'una vella que coneix en un aeroport.

Barril va ser fitxat per Josep Antoni Duran i Lleida el 2011 per fer d'assessor a CIU en les eleccions espanyoles d'aquell mateix any. Com va publicar l'ARA en aquell moment, el fitxatge per part de CIU va sorprendre perquè es considerava Barril com algú pròxim a l'entorn socialista, ja que havia donat suport públicament a Pasqual Maragall.

"Un temporer de la ràdio"

Barril va celebrar els mil programes d''El Cafè de la República' el 2011 en un refugi antiaeri del Poble Sec, un lloc des d'on va fer un programa amb Artur Mas. "Vaig entrar al món de les ones dient que jo era un temporer de la ràdio. Han passat vora deu anys des d'aleshores i segueixo sent-ne un temporer. Ara tinc una editorial, amb un soci, però no hi guanyem un duro", explicava Barril llavors sobre la seva faceta professional.

"Escric bastant, alguna novel·lota —perquè a la gent li agrada la ficció, no sé per què; a mi no m'agrada gaire, la veritat—, i estic preparant també un llibre d'assaig. Però tinc la sensació que duraré poc. Sóc optimista amb la vida, però puc començar a comptar que la palmarem, tard o d'hora, tal com d'altres han fet abans", explicava.