Mor Josep Maria Martí Font, el periodista cultural que va narrar la caiguda del Mur de Berlín

Josep Maria Martí Font va narrar gairebé com un thriller la caiguda del Mur de Berlín, que ell va viure en primera línia quan era corresponsal d’El País a la ciutat alemanya. No és d’estranyar, perquè aquest veterà periodista, mort dilluns als 73 anys, era sobretot un home de cultura, entesa en el sentit més ampli de la paraula. Nascut a Mataró el 1950, va estudiar dret i ciències econòmiques a la UB, però des de principis del anys 70 es va dedicar al periodisme, en revistes com Star o Ajoblanco, i, també, al món de l’art. De fet, entre el 1975 i el 1977 va dirigir la Galeria G, una de les primeres sales on es van poder veure a Barcelona els nous corrents pop o conceptuals amb exposicions d’artistes com Andy Warhol, Miralda, Benet Rosell o Wolff Vostell, i posteriorment, entre el 1978 i el 1979, la galeria Mec-Mec, que es va interessar més en l’àmbit contracultural. Va ser precisament al final d’aquesta dècada quan Martí Font es va traslladar als Estats Units, on va estar-se poc més d’un lustre entre Nova York, San Francisco i Los Angeles, on va treballar de guionista de Hollywood i de col·laborador de Fotogramas o Lecturas.

De tornada a Espanya, el 1984 es va incorporar a la redacció d’El País, on va exercir diferents càrrecs, des de cap d’Internacional a responsable d’Educació i Universitats. La seva formació i el seu interès sempre present per la cultura es reflectien en les seves cròniques i la seva mirada, bé com a periodista bé com a cap d’àrea. Això queda patent també en el seu període més conegut, quan com a corresponsal a Berlín, entre 1989 i 1994, va cobrir la caiguda del Mur de Berlín i tot el que va succeir després.

Sobre aquest tema, que va explicar també en un article a l’ARA amb motiu dels 25 anys de la caiguda del Mur, va escriure dos llibres cabdals: El día que acabó el siglo XX (Anagrama, 1999) i Después del muro (Galaxia Gutenberg, 2014), en el qual reflexionava sobre com havia evolucionat Alemanya posteriorment. A la tornada de Berlín va ser redactor en cap de la secció de Cultura d'El País i el 1997 es va incorporar a la redacció del diari a Barcelona. La va deixar entre 2004 i 2009, quan va ser el cap de l’oficina del rotatiu a París. A la seva tornada va treballar de nou, fins que es va jubilar, a la secció de Cultura del diari, tant com a periodista com, durant un període, com a cap. Amable i tranquil, la conversa amb ell sempre era enriquidora, no sols pel seu gran bagatge cultural sinó també per la manera en què explicava, gairebé sempre amb un somriure sorneguer però no cínic, les aventures i experiències que havia viscut al llarg dels anys. Rigorós i analític, la seva mirada sobre els esdeveniments incorporaven un punt d’escepticisme i distanciament que no impedien, però, dotar d’emoció la narració. Humanista i amant de la bona vida, en els seus darrers anys va saber transmetre el gaudi per la vida i per l’art de contar històries.