Mor Joaquim Muntañola, el ninotaire del milió de dibuixos

BARCELONA."He fet milions d'acudits i els he venut a quilos", explicava Joaquim Muntañola a un entrevistador de la revista Lecturas l'any 1979. I probablement ni Josechu el Vasco, un dels seus personatges més emblemàtics, podria saber amb exactitud quina va ser la producció d'aquest incansable dibuixant i que els estudiosos del còmic situen a l'entorn d'uns quants centenars de milers de vinyetes. A això cal sumar-hi guions de ràdio, exitoses obres de teatre, campanyes publicitàries, unes memòries... El rèdit és ingent per a algú que no dubtava a autodefinir-se com a "poc perseverant". Ahir, Josep Muntañola descansava definitivament, a l'edat de 97 anys, després d'haver-se convertit en un dels noms imprescindibles de la història de la premsa a Catalunya.

Nascut el 1914, la passió pel dibuix la té innata però és als 14 anys que -convalescent dotze mesos per una osteomielitis- desenvolupa la seva tècnica, de traç àgil i fresc. Estilísticament beu dels referents de l'època (Junceda, Cornet i els posteriors Castanys, Soka, Xirinius), però ben aviat la Guerra Civil estronca aquella tradició i els que sobreviuen (literalment o professionalment) evolucionen d'una manera molt més dispersa. En el cas de Muntañola, el seu pas com a dibuixant de pel·lícules d'animació (de vegades, a quatre mans amb Escobar) li farà solidificar un traç ràpid i efectiu.

Aquesta economia de temps i de materials serà necessària per sobreviure en un entorn canviant de publicacions. També haurà de bregar amb la censura, tot i que preferirà la finta -amb un humor costumista d'aparença inofensiva- que la topada directa.

En moments d'apogeu, publicarà un acudit diari diferent a cinc diaris de manera simultània. En Patufet , TBO , La Vanguardia , El Correo Catalán , Xut i Mundo Deportivo són algunes de les publicacions en què va deixar empremta. També es va fer famós perquè durant prop d'un any va estar dibuixant uns acudits gegants a la plaça Catalunya, que formaven part d'una campanya de publicitat. Entre els personatges que va popularitzar, hi ha clàssics de l'humor de postguerra com Doña Exagerancia i el Doctor Pitoff.

Jaume Kap Capdevila va comissariar una exposició retrospectiva seva l'any 2006: "Muntañola va ser un pont entre la generació de dibuixants d'abans de la Guerra Civil i els de després del franquisme. I si va ser capaç de crear personatges entranyables és perquè ell mateix també era entranyable".