Mor Dolors Genovès, documentalista tenaç i fonamental en la història de TV3

BarcelonaLa mirada de Dolors Genovès, documentalista sense por de trepitjar ulls de poll, s'ha apagat aquest dimarts als 67 anys. D'ella són alguns dels reportatges i les investigacions més reconeguts de TV3, la televisió que va contribuir a fundar i que va acollir el gruix de la seva carrera professional fins al 2015. Rigorosa i tenaç, la seva determinació va ajudar a eixamplar el perímetre de la tipologia de documentals que es podien emetre a la televisió pública catalana.

Amb una formació més que notable –era doctora en humanitats i comunicació per la URL i s'havia llicenciat en filosofia i lletres, ciències de la informació i història–, molts dels seus treballs entomaven temes difícils per a la historiografia oficial. Un dels seus primers documentals que va generar controvèrsia va ser Operació Nikolai (1992), elaborat amb col·laboració de Llibert Ferri i Ricard Belis, habitual company d'armes de Genovès. La peça era el resultat d'endinsar-se sis mesos en els arxius de la Internacional Comunista i del KGB a Moscou per elaborar el relat més complert fins al moment de la conspiració, el segrest i l'assassinat d'Andreu Nin seguint les purgues estalinistes.

Fer aquella peça no va ser fàcil. Genovès va trucar a Josep Benet, aleshores responsable del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, nomenat per Jordi Pujol, i quan li va expressar la seva voluntat de visitar els arxius va intentar dissuadir-la. Sense èxit. Operació Nikolai va ser un èxit d'audiència. "Sempre he tingut problemes, interns o externs, per fer investigació sobre personatges: massa d'esquerres o massa de dretes, em deien, depenent de qui era el responsable d'informatius", explicava a una entrevista al llibre Objectiu TV3.

El seu treball Sumaríssim 477, sobre l'assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera, assenyalava algunes de les persones que van fer de testimonis en el Consell de Guerra Sumaríssim que va enviar el líder d'Unió Democràtica a la mort. Carlos Trias era un dels esmentats i la família va dur-la a judici. Després d'una dècada d'un procés tortuós, Genovès va rebre una sentència favorable que, a més, creava jurisprudència en favor de la lliure interpretació de la historiografia.

També va haver de vèncer les reticències polítiques per tirar endavant el reportatge Adéu, Espanya?, emès al 30 minuts el 2010, quan el Procés per a la independència estava encara en un estadi ni tan sols incipient. La directora de TV3 del moment, Mònica Terribas, va acabar donant el vistiplau d'una peça que inicialment va rebre la negativa de Joan Salvat, aleshores cap de documentals. L'emissió va ser, de nou, un èxit, i es va convertir en un dels documentals més vistos de TV3. Tres anys després, firmava una mena de continuació d'aquella peça, titulada Hola, Europa!

Entre les mostres de condol rebudes durant les últimes hores arran de la seva mort hi ha la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que ressaltava com els seus documentals d'investigació havien "contribuït a crear patrimoni històric del país". L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya també s'ha sumat al dol d'una professional que, l'any 2019, va recollir el premi de l'entitat a tota una trajectòria. Un altre dels reconeixements ha sigut el del president d'Òmnium, Xavier Antich, que la definia com a "professional compromesa" dotada amb els dons "del rigor, la passió i la vocació al servei de la memòria col·lectiva i del país". La periodista i exconsellera de la CCMA, Rita Marzoa, també ha volgut deixar escrit el seu missatge de comiat: "Vam aprendre tant d'ella. I tenia tant per ensenyar. Quin greu".