Mònica Terribas: "Els periodistes som incòmodes per definició"

El 2 de setembre, a les sis del matí, Mònica Terribas debutarà com a directora i presentadora d' El matí de Catalunya Ràdio , que aquesta temporada guanya una hora i s'allarga fins a la una del migdia. La periodista ha estat editora de l'ARA l'últim any i ahir lliurava el testimoni a Antoni Bassas, que ocuparà a partir d'ara aquesta posició. Terribas també ha estat consellera delegada, un càrrec que ha assumit Salvador Garcia Ruiz.

Va arribar a un acord per presentar El matí de Catalunya Ràdio dimarts, ben entrada la matinada. Quins van ser els primers pensaments, mentre tornava a casa?

Vertigen, perquè El matí de Catalunya Ràdio és un dels programes de referència d'aquest país. I és una responsabilitat enorme: el paper dels mitjans de comunicació en un moment com aquest és fonamental perquè la societat se senti informada, acompanyada i, sobretot, amb una mirada positiva de cara al futur. Pensava: si aconseguim que la gent s'il·lusioni amb el que tenim davant haurem guanyat una partida molt important.

Quins valors vol aportar?

Un serà el compromís molt ferm amb el periodisme i amb el projecte de país que tenim. Sempre he viscut el periodisme com un servei a la societat. I, per tant, en el moment en què està vivint Catalunya i enmig d'un món en crisi com el que tenim ajudar la societat a creure en els projectes individuals i col·lectius és una aportació que hem de continuar fent. Una de les coses que em fa més il·lusió és absorbir, aprendre dels que parlaran per l'antena de Catalunya Ràdio: gent que doni claus, que ajudi a pensar... És fonamental allunyar el soroll i reivindicar la capacitat de reflexionar des de l'entreteniment i des del rigor de la informació.

D'on ve aquest soroll?

De la competitivitat d'un món que massa sovint ha confós competència i agressivitat. I no és això: la competència és que la societat triï quina és l'opció que li resulta més útil. Avui dia en el món dels mitjans hi ha molt espectacle que va prenent terreny a la reflexió. L'equilibri entre reflexió i entreteniment és complex, però a El matí de Catalunya Ràdio el podem aconseguir.

La decisió s'ha demorat tres mesos. Durant aquest temps, diversos mitjans han publicat que Unió o el Grupo Godó, futura competència radiofònica seva, posaven bastons a les rodes al seu nomenament.

Tothom té dret a expressar la seva opinió. A mesura que passen els anys, assumeixes que mai pots agradar a tothom. En tot cas, no voldria pensar que la gent que no m'ha vist amb bons ulls farà judicis de valor abans de tenir prou temps per avaluar el que s'està fent per antena. I, al capdavall, el que compta és que el la proposta amb el meu nom l'han firmat tots sis membres del consell de govern de la Corporació, per unanimitat. I tenir el suport unànime del Consell dóna tranquil·litat, perquè la força d'aquella casa és la pluralitat.

¿Creu que resulta una periodista incòmoda?

Els periodistes som incòmodes per definició, incòmodes sobretot des del punt de vista de la persona a qui li toca rebre les nostres preguntes. Però és que fem de mitjancers entre la realitat i una societat: la incomoditat no és el periodisme, és quan la societat no va bé i s'ha de preguntar per què no va bé.

¿Ha sentit que intentaven encasellar-la?

Sí, esclar! A la vida el més fàcil és posar etiquetes a la gent. Ens agraden els bàndols, però al final la feina periodística és que, pensis el que pensis, a cada persona li facis les preguntes que toquen, encara que estigui defensant el mateix que tu sents anímicament. El compromís periodístic ha de passar per sobre de qualsevol sentiment.

Ha estat un any com a consellera delegada i editora de l'ARA. Què s'endú d'aquesta etapa?

He estat feliç de conèixer una redacció excepcional de professionals lliurats al periodisme amb molta vocació i molta voluntat. I venia d'una casa on la feina periodística tenia una tradició més llarga, amb més facilitat, però no menys compromesa. He viscut com el periodisme podia ser compromès també des de l'àmbit privat.

El seu predecessor a El matí aportava una part de l'equip a través d'una productora. ¿Seguirà aquesta fórmula?

No. Jo treballo com a professional lliure, però tots els equips seran els de Catalunya Ràdio. O els de la Corporació, vaja, perquè s'està fent un pas important: la fusió d'empreses. I això vol dir treure el màxim profit de tots els recursos que hi ha a TV3 i Catalunya Ràdio, que són molts. En tot cas, el primer que vull destacar del Manel Fuentes és que ha fet una feinada, i vull felicitar-lo pel nivell periodístic amb què deixa El matí .

Aspira al lideratge?

Sí: no crec que hi hagi cap director d' El matí de Catalunya Ràdio que no hi aspiri. Però també cal ser referència informativa, no només líder. Vivim en un món on els números compten molt, però sovint no indiquen el fet de ser referència o no.

I el veu possible?

Esclar que el veig possible, i lluitarem amb totes les nostres forces per aconseguir-lo. Catalunya Ràdio ha sigut líder molts anys, TV3 ho és ara, i aquest país té uns mitjans públics prou potents per ser líders en qualitat i en quantitat.

S'haurà de llevar a les quatre del matí...

Això ho té, sí.

Em consta que l'Antoni Bassas, a qui ha tingut a prop aquests dies a l'ARA, li ha donat algun consell de supervivència, aprofitant la seva veterania.

L'Antoni és la persona que ha estat més anys al capdavant d'aquest programa, catorze, i un dels consells que m'ha donat -i que és una petició a l'audiència que ens escoltarà- és no tenir pressa, que això és una marató. No farem el millor programa el primer dia i per tant aquest no és un exercici d'esprintar sinó de construir un relat comunicatiu perdurable en el temps. I això vol dir administrar les forces. L'Antoni sap que, com ell, sóc una persona molt obsessiva, i té por que aquesta pressa per fer les coses bé em desgasti. És un consell savi.

Està nerviosa?

Per força, perquè queda només un mes per a la preparació, molt poc temps, i això és una cosa que m'angoixa molt. Ho hem sabut molt tard, quan només queda poc més d'un mes. A l'audiència li hem de demanar una mica de paciència en aquesta arrencada de temporada.

¿Se sent optimista pel que fa al procés que està vivint el país?

A mi em fascina que el país estigui sent capaç d'imaginar-se un futur. Un país que és capaç de pensar un futur i explicar-lo i compartir-lo amb la societat, i discutir-ho... És un procés extraordinari de la nostra història. Poder-ho viure al capdavant d'un mitjà com El matí de Catalunya Ràdio és senzillament un privilegi. I crec que aquesta societat nostra és molt responsable però també molt entusiasta. Allò de Vicens Vives: seny i rauxa. És fonamental demostrar aquesta combinació en els mesos a venir. Jo crec molt en aquesta societat, molt. És una societat molt informada, molt responsable i molt crítica. Per això és tan difícil tirar endavant moltes coses, perquè no és mesella. I t'acompanya en l'exercici del periodisme d'una manera molt exigent, i això és un privilegi absolut.