El món vist amb les ulleres de Mark Zuckerberg

Tot i la seva actitud de xaiet obedient en les compareixences davant de comissions parlamentàries sobre privadesa i pràctiques monopolístiques, quan està en el seu element Mark Zuckerberg deixa clar que és un personatge encantat d’haver-se conegut. Com a mostra, la samarreta amb el lema O Zuck o res en llatí que va vestir durant l’acte inaugural de la conferència Meta Connect per a creadors d’aplicacions i serveis basats en l’ecosistema de la seva empresa Meta Platforms. Una referència a l'Aut Caeasar aut nihil romà que fa evident que governa sobre tot un imperi digital.

I el cas és que, acabat l’acte, un es quedava amb la sensació que Meta podria estar marcant tendència en més d’un àmbit del món de la tecnologia. Concretament, en IA aplicada i en maneres de veure, interpretar i interactuar amb el món que ens envolta mitjançant pròtesis que portem a davant dels ulls.

Realitat virtual i augmentada: Més a prop, però encara lluny?

Les ulleres hologràfiques Orionvan ser les protagonistes de la sessió inaugural del Meta Connect. La realitat augmentada (RA), que superposa imatges digitals al món real amb un camp de visió ampli és un pas significatiu cap a aquesta visió de Zuckerberg d'un futur en què les ulleres substitueixen els smartphones. Només li va faltar qualificar-les de "nova plataforma de computació personal", que és com Tim Cook, d’Apple, va anomenar el visor Vision Pro. Ara bé, el mateix Zuckerberg reconeix que els reptes tècnics són "una bogeria". Amb un cost actual de 10.000 dòlars per unitat i la necessitat d’un braçalet neuronal per interactuar-hi, la pregunta és si quan les Orion surtin a la venda d’aquí a tres anys, seran alguna cosa més que una joguina cara per a uns pocs privilegiats.

Tot i que una versió més assequible, Hypernova, podria arribar l'any que ve, no s’ha especificat a quines funcions renunciarà. Fins que no veiem un producte final a un preu assequible per al públic general és difícil saber si realment estem davant d'una revolució o d'un nou fracàs com les Google Glass. En qualsevol cas, en la percepció pública, Meta ha aconseguit arrabassar el lideratge al visor Vision Pro d’Apple, sense perdre de vista que aquest ja és un producte comercial i no un prototipus.

En aquest sentit, Meta reforça l’aposta pels visors convencionals de realitat virtual (RV) amb el nouMeta Quest 3S, amb un preu (poc més de 300 euros, davant els gairebé 500 de l’actual Quest 3) que pot captar l’interès dels consumidors que encara no han fet el salt a la RV. No obstant això, cal tenir en compte que les 3S tenen menys resolució i un camp de visió més reduït que les Quest 3. Meta, que segons Counterpoint Research va vendre el 59% dels visors l’any passat al món, espera reanimar les vendes de visors de RA i RV, un mercat que el primer trimestre va caure un 67% respecte al mateix període del 2023, segons IDC, que ho atribueix a l’absència de casos d’ús realment convincents. No hi ajudarà pas que els primers usuaris que han provat el Quest 3S es queixin d’haver-se marejat.

A banda de les ulleres Orion, al Meta Connect també s’hi han presentat noves versions de les ulleres connectades Ray-Ban Meta. Fins ara, aquestes ulleres d’aspecte convencional, en aliança amb el gegant italofrancès EssilorLuxottica, permetien fer fotos i vídeos, escoltar música, fer trucades i enviar missatges de text amb ordres de veu. A partir d’ara s’hi afegeixen, a més de nous colors i models, funcions de recordatoris a partir del que veiem, escanejar codis QR i la traducció d’alguns idiomes en temps real. Per si algú no és conscient de la tecnologia amagada que això implica, hi ha una edició limitada amb muntura translúcida que deixa a la vista els components interns: càmeres, micròfons, altaveus, bateria...

IA: innovació o invasió?

Meta no vol quedar-se enrere en la cursa per la intel·ligència artificial. Incorporar la veu al xatbot Meta AI, amb veus de celebritats (Judi Dench, John Cena) incloses i generosament remunerades, pretén fer-lo més atractiu per al públic general. Però, com ja hem vist amb altres assistents de veu, la clau està en la seva utilitat real i no només en la novetat. La inclusió de contingut generat per IA en la cronologia de Facebook i els reels d’Instagram –els creadors podran doblar automàticament els seus vídeos a altres idiomes, amb sincronització dels llavis– planteja dubtes sobre la privacitat i la propagació de la desinformació. Si bé Meta assegura que els usuaris tindran control sobre aquesta mena de continguts –podràs decidir si vols veure o no anuncis que incorporin la teva pròpia cara–, la realitat és que la línia entre la realitat i la ficció es difumina cada cop més.

La integració dins de Meta AI del model de llenguatge multimodal Llama 3.2, que permet a l'assistent analitzar imatges i modificar-les amb indicacions de text, és un progrés interessant, sobretot perquè la tecnologia de Meta és molt més oberta que la de rivals com OpenAI i Google, i també perquè arriba acompanyada de variants més compactes que poden funcionar dins dels dispositius, en competència directa amb el Gemini de Google. Ara com ara, Llama no es pot fer servir dins de la UE, però, tot i això, Zuckerberg assegura que Meta AI ja és el xatbot més popular del món, amb gairebé 500 milions d’usuaris, fins i tot abans de desplegar-lo en plataformes com Facebook i WhatsApp.

Meta exhibint innovació

Al Connect 2024, Meta ha deixat clara l’ambició de liderar la seva pròpia revolució tecnològica, aprofitant l’ecosistema captiu que li proporcionen plataformes tan populars com Facebook, Instagram i WhatsApp, on disposa de camp obert –o tan obert com li permetin els reguladors– per desplegar els seus models d’IA.

Per altra banda, promocionant tan visiblement els diversos formats d’ulleres (Quest, Ray-Ban i les futures Orion), Zuckerberg pretén tranquil·litzar els inversors, amoïnats per les pèrdues multimilionàries de la divisió Reality Labs, responsable de l’aposta per l’anomenat metavers, encara per materialitzar.

Tot i això, no podem ignorar els antecedents de Zuckerberg en matèria de privadesa i desinformació. Sense anar més lluny, aquest divendres la comissió irlandesa de protecció de dades –el regulador europeu de referència per a Meta– ha imposat a l’empresa una multa de 91 milions d’euros per no haver protegit prou durant un període determinat les contrasenyes dels usuaris, que el seu sistema emmagatzemava sense xifrar-les.