DÍGITS I ANDRÒMINES

El món trontolla per la falta de xips

Catàstrofes naturals com tempestes o sequeres, desastres com incendis i fenòmens financers com l’auge de les criptomonedes han alterat la disponibilitat i el consum de xips fins a convertir-los en un bé escàs

El món trontolla sense xips
i ALBERT CUESTA
29/03/2021
4 min

Mentre la transició cap als vehicles elèctrics protagonitza l’actualitat, fa unes setmanes que General Motors (GM) està lliurant les camionetes Chevrolet Silverado i GMC Sierra sense el mòdul electrònic que optimitza el consum dels seus motors de combustió, amb el resultat d’una eficiència més baixa. No és fruit de cap error, sinó d’una decisió empresarial: el proveïdor del dispositiu no té prou xips per atendre les comandes previstes, i GM no es pot permetre deixar de servir cotxes als concessionaris, encara que gastin més benzina. Pel mateix motiu, Ford també deixarà de muntar als pickups F-150 i als SUV Edge una part dels ordinadors habituals i confia poder afegir-los-hi més endavant.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

L’actual escassetat de semiconductors, des dels xips més avançats fins als més humils però igualment imprescindibles, ha posat en evidència la fragilitat de tot l’hiperespecialitzat sistema productiu mundial. Els greus problemes de proveïment que van començar afectant la indústria de l’automòbil, comentats aquí mateix fa unes setmanes, s’han estès des d’aleshores a altres sectors, i ara hi ha empreses que no poden completar la fabricació d’un telèfon mòbil o un aspirador perquè els falta algun component que no és necessàriament d’alta tecnologia. I si els EUA i la Xina mantenen la tensió comercial tal com sembla després de la recent cimera a Alaska, Europa no tindrà més remei que ressuscitar la seva indústria auxiliar per recuperar certa autonomia, i assumir una pèrdua inicial de competitivitat per l’increment de cost.

Incendis, tempestes...

A més de les interrupcions causades per la pandèmia, han coincidit diversos factors que dificulten trobar alternatives a un o més dels components o primeres matèries d’unes cadenes de producció dissenyades per funcionar amb el mínim d’existències acumulades possible. Mentre no arriba la temporada dels monsons i les seves pluges torrencials, Taiwan pateix la pitjor sequera dels últims 50 anys i ha començat a racionar a dos dies per setmana el subministrament d’aigua a les indústries, inclosa la de semiconductors, que en consumeix enormes quantitats. D’altra banda, divendres passat es va incendiar una de les grans plantes de xips per a cotxes que la firma japonesa Renesas té al nord de Tòquio. En aquest cas plou sobre mullat, perquè Renesas ja va haver d’aturar uns dies la producció per culpa del terratrèmol que l’11 de març va afectar la zona de Fukushima. El conseller delegat ha avisat que hauran d’interrompre el subministrament durant un mes.

A Texas a mitjans de febrer el fred i les tempestes van deixar sense corrent les fàbriques de xips que Infineon, NXP i Samsung tenen a prop d’Austin, i no està previst que recuperin el 90% del nivell habitual de producció fins a finals de mes. Una de les dues de Samsung, a sobre, és estratègica, perquè fabrica xips integrats per als smartphones de la seva pròpia marca i per als d’Apple, que en altres casos complementen de manera imprescindible els processadors Snapdragon de la nord-americana Qualcomm, processadors que en realitat són fabricats per TSMC... a Taiwan. Segons la consultora TrendForce, només l’aturada forçosa de la planta texana de Samsung ja obligarà a reduir un 5% la producció mundial de smartphones d’aquest any. Hi ha qui ha atribuït a aquest fet que Samsung hagi optat per no presentar cap telèfon nou de la gamma Galaxy Note aquest any, tot i que els directius ho han desmentit.

Enmig d’això, la forta demanda de targetes gràfiques Nvidia per a la mineria de criptomonedes n’ha disparat els preus, i es dubta que l’esmentada TSMC tingui capacitat per produir els xips necessaris, fins al punt que Nvidia ha començat a vendre les existències que li quedaven dels models anteriors. Per la seva banda, Intel ha anunciat que construirà a Arizona dues enormes plantes que dedicarà a fabricar xips per encàrrec en competència amb TSMC i Samsung. Però les noves instal·lacions no entraran en servei fins al 2024, i la indústria mundial ha de continuar funcionant fins aleshores.

Tant el flux de primeres matèries com el de productes acabats entre Àsia i Occident es van interrompre amb la pandèmia i encara no s’han recuperat. En ports nord-americans com Los Angeles i Long Beach, que mouen una tercera part dels contenidors dels EUA, no hi cap ni una agulla, i hi ha desenes de vaixells de càrrega en trànsit o esperant a mar obert per poder descarregar. La gota que podria fer vessar el got és l’embarrancament de l’enorme Ever Given aquesta setmana al mig del canal de Suez, que bloqueja una de les principals vies mundials de circulació de mercaderies. Per un motiu o altre, tota la cadena logística mundial de proveïment està a punt de fallar.

Biden contra la Xina

El futur immediat no sembla especialment prometedor. Les esperances sobre una distensió entre els EUA i la Xina amb el relleu de Donald Trump per Joe Biden a la Casa Blanca han quedat congelades amb l’enduriment de les restriccions als fabricants americans per vendre productes a Huawei, una firma que acaba de comunicar la seva intenció d’ingressar més de 1.000 milions de dòlars anuals cobrant a marques com Apple i Samsung un royalty de fins a dos euros per cada smartphone que venguin, en concepte d’ús de les seves patents de tecnologia 5G.

Afegint més llenya al foc, el secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, va irritar els xinesos en la cimera comercial de fa uns dies a Alaska retraient-los la seva actitud a Hong Kong i Taiwan i acusant-los de ser al darrere dels recents ciberatacs contra empreses dels EUA. El representant xinès hi va respondre dient que no toleraran ingerències estrangeres en el que consideren afers interns, inclosa la delicada relació amb Taiwan, un actor tan fonamental en la producció de semiconductors que la indústria mundial tindria enormes dificultats per tirar endavant si la Xina el bloquegés.

I al fons de tot hi trobem els europeus, fent equilibris entre la pressió ianqui i els acords comercials i de transferència tecnològica entre la UE i la Xina, dels quals depenen els desplegaments de xarxes de telecomunicacions 5G que han d’impulsar la recuperació econòmica i social del continent després d’una pandèmia que, d’altra banda, encara ens afectarà durant mesos vist el desgavell europeu en la gestió dels processos de vacunació.

stats