Els moments més especials de 'La Marató de TV3'
La iniciativa, centrada enguany en els trastorns mentals, va superar els 9 milions d'euros de recaptació
BarcelonaLa salut mental és part de la salut. Un missatge simple però potent va centrar l'edició número 30 de La Marató, que se celebra aquest diumenge a TV3 i Catalunya Ràdio, amb el doble objectiu de recollir diners per a projectes d'investigació, d'una banda, i lluitar contra l'estigma, de l'altra. Agnès Marquès i Josep Puigbó van obrir el torn de tarda i van repassar com es va viure l'anunci del marcador final ara fa 30 anys, amb una xifra expressada encara amb pessetes i precisament amb Puigbó com a mestre de cerimònies. El resultat del final de la nit va ser de 9.022.147 euros, amb una xifra que s'incrementarà al llarg dels propers dies, quan s'acabin de comptabilitzar totes les donacions. Els telèfons continuen oberts (900 21 50 50), s'ha habilitat un número per fer Bizum (referència 33333, a l'aplicació) i també es pot fer donacions per transferència (al compte corrent ES94 2100 0555 34 0202122222). TV3 té una pàgina amb la informació completa sobre com contribuir a la telemarató.
Aquests són alguns dels moments més emotius que es van poder viure a La Marató al llarg de la tarda, vespre i nit.
La Paula i la necessitat de diagnosticar aviat
La gala de la tarda es va obrir amb la història de la Paula, una noia de divuit anys que presentava dificultats de relació. Després d'un temps llargs d'incertesa, se li va diagnosticar un trastorn límit de la personalitat (TLP) a partir del qual s'ha pogut anar trobant un tractament. A conseqüència de les medecines que prenia, però, a l'escola va patir assetjament, ja que rebia burles per la seva actitud endormiscada, fruit de la química que l'ajudava a estabilitzar-se.
La perspectiva de gènere
Les dades de la revista The Lancet mostren que les dones estan patint especialment la pandèmia, pel que fa a benestar mental. La psicòloga Alba Alfageme va explicar que, al darrere d'aquests números, s'evidencia una de les cares del masclisme estructural. "No és que les dones tinguem pitjor salut mental. El que aquestes dades reflecteixen són uns problemes estructurals que acaben afectant la salut mental. És la conseqüència, en realitat, d'un sistema estructural que ens està agredint constantment i que provoca que moltes dones acabin desenvolupant trastorns i tota mena de patologies". La convidada ha subratllat, per exemple, que les dones assumeixen sobrecàrrega en tot el que té a veure amb les cures. "El gènere condiciona moltíssim la salut mental", ha conclòs, "perquè té a veure amb què significa ser home i dona en la nostra societat: quines expectatives hi ha, quins rols es construeixen... Tot això afecta el nostre benestar emocional".
La metàfora de la motxilla
Un dels propòsits de La Marató és ser didàctic i, a tal efecte, es busquen visualitzacions senzilles: un pont que no sabem si aguantarà o, com va mostrar el psicòleg Roger Ballescà, la motxilla de pesos que tots carreguem d'una manera o altra. Òscar Dalmau va ser qui es va posar a l'esquena una bossa transparent, que anava omplint de pesos: els genètics, l'estructura familiar, les condicions socioeconòmiques, les circumstàncies, els mateixos trastorns, l'estigma social i també el personal. Detectar que es transporta massa pes ha de ser símptoma d'alerta i, quan no és viable alleugerir l'equipatge, mirar si un professional pot ajudar a treure alguns d'aquests pesos o, com a mínim, fer-los més tolerables. Dalmau ha recordat que una de cada set persones que acudeixen als centres d'atenció primària ho fan perquè pateixen una depressió. I la meitat pateixen ansietat.
Sortir de l'armari
L'exconcursant d'Operación triunfo Alfred Garcia va ser una de les celebritats que va explicar al programa els seus problemes amb la salut mental, que ja havia revelat fa quatre anys en un reality. El cantant va explicar que "sortir de l'armari", en el cas de persones famoses, pot servir de palanca perquè d'altres persones se sentin més acompanyades. "Necessitem que psicòlegs i psiquiatres parlin als mitjans –va dir Garcia– per tal que al final puguem anar al moll de l'os". El poder balsàmic de la música el va exemplificar també Laia Leal, una cantautora que va ser diagnosticada amb un trastorn bipolar i que a través de les seves lletres cantades ha pogut expressar sentiments que no podia exterioritzar a les seves converses ordinàries. El líder d'Els Pets, Lluís Gavaldà, també va explicar l'atac de pànic invalidant que va patir fa vuit anys. El futbolista Andrés Iniesta va ser protagonista, així mateix, amb un vídeo on va explicar el contrast entre viure un moment dolç professional, però profundament sufocant en el personal. I el jugador de bàsquet Alex Abrines, que va explicar en un vídeo que una depressió li va fer abandonar la NBA: "La passió de la meva vida va deixar de motivar-me. No podia anar a entrenar-me, o a jugar partits. No hauria pogut tornar, si no hagués buscat ajuda", relatava.
Anorèxia i bulímia
Els trastorns de tipus alimentari són dels més freqüents entre els adolescents. El programa ha mostrat el cas de la Maria, filla del motociclista Àlex Crivillé, que va començar a patir anorèxia als 12 anys i que ha passat una part d'aquests anys –encara és adolescent– en centres de salut mental. "Era viva, perquè respirava, però era morta perquè no vivia. Dins del meu cap hi havia un monstre, però aquest monstre era com una Barbie. Em preguntava per què no podia ser perfecta, guapa i prima", ha explicat amb gran enteresa. Aquest gener farà un any des que va donar-se d'alta. "He estat molt temps pensant que m'he perdut moltes coses a la vida. Estant tancada t'adones que la vida segueix... però sense tu. M'agrada respirar, sentir-me jo i viure la vida que em toca", ha dit amb un somriure que ha transmès calidesa i confiança en el futur.
Mirant enrere
Com que es tractava de l'edició número 30, hi va haver nombroses referències a les edicions passades. De fet, la gala va arribar a tenir 30 presentadors, un per cada any transcorregut. I es va recuperar el sofà de tres dècades enrere, on van seure d'una tacada, per exemple, Mònica Terribas, Jordi Basté, Òscar Dalmau, Ana Boadas i Toni Cruanyes. Va ser aleshores quan van desenterrar un objecte ja mític: la guitarra que tocava l'ara conseller Josep Maria Argimon en l'edició de l'any passat, dedicada al covid, en què va participar en una peculiar reedició del clàssic de Queen I want to break free.
Fonsi lluita per la vida
Les actuacions musicals ja són un clàssic d'aquesta telemarató. Enguany el disc inclou les interpretacions de Mau&Ricky, Clara Gispert, David Ros i Orquestra Simfònica Camera Musicae, Flashy Ice Cream, Lucía Fernanda, Beth, Caïm Riba, Gemma Humet i Oques Grasses. Un dels moments més tendres ha estat la versió que Maria Rodés ha ofert del tema Quelqu'un m'a dit, de la francesa Carla Bruni. Joan Dausà, per la seva banda, ha versionat Iolanda, un clàssic de Pablo Milanés que, a la seva època, va servir com a cançó per declarar-se a més d'una i de dues parelles. L'actuació estrella s'ha anunciat poc abans del Telenotícies i era la cançó Junts lluitarem per la vida, a càrrec del porto-riqueny Luis Fonsi, de manera que s'ha seguit la llei no escrita de La Marató de comptar amb algun artista que s'estrena cantant en català.
El moment més dur d'Ada Parellada
Un dels testimonis més corprenedors va ser el de la cuinera Ada Parellada, que, després de vint anys quedant-s'ho per a ella mateixa, va voler compartir amb el públic els seus tres intents de suïcidi. "La imatge que tinc d'aquell moment és ser jo al mig amb cordes que em tibaven de tot arreu. Ves cap aquí, ves cap allà. Hauries de fer això, hauries de ser aquí. A mi em va matar l'hauries de". Aquesta angoixa va portar-la a voler morir. Dos dels intents van acabar a l'hospital. "A mi em semblava que aquestes depressions i això de les malalties mentals era una collonada enorme. Soc molt pragmàtica i mai em va passar pel cap que era una depressió". Especialment dur va ser el moment en què la restauradora confessava que el fet de tenir els fills molt petits va ser un factor que l'animava a consumar el suïcidi, ja que creia que així, si desapareixia quan eren tan petits, no la recordarien. Els fills, segons va relatar, ho han sabut tot just abans de fer pública la seva història.
El respir de l'humor
En una gala que transita sempre al límit del trencament emocional, l'humor va ser l'ingredient que, oportunament salpebrat al llarg de les hores, va permetre esbossar un somriure i prendre una mica de distància. El moment d'Ana Boadas i Toni Cruanyes en tutú ballant números musicals de Billy Elliott, Singing in the rain o La Cubana va ser un dels hits autoreferencials de la nit. També el catastròfic càsting que Àngel Llàcer escenificava amb alguns dels rostres de TV3 i que incloïa estampes divertides com Josep Cuní tocant les maraques o Jordi Basté que intentava colar, un cop i un altre, el seu èxit Covid free, només que ara rebatejat com a Mental free. Xavi Coral i Espartac Peran com a mariachis maldestres, Gemma Nierga acompanyant amb la pandereta Xavier Graset i Ramon Gener o Antoni Bassas a la guitarra, amb un Let it be, van apel·lar a la fibra de l'espectador de TV3 que volia veure els seus referents fora del registre habitual.
Francino parla del seu germà
Carles Francino havia de ser un dels 30 presentadors del programa, amb la càrrega simbòlica que comportava veure'l de nou a TV3, però finalment no va poder assistir-hi. Això sí, va oferir un testimoni colpidor, que posava l'accent en el patiment i el sentiment de culpa que pot assolar els familiars d'una persona amb trastorn mental. En concret, el periodista va parlar del seu germà Miquel. Economista d'èxit a una multinacional de París, va desaparèixer durant un any i, quan el van trobar, la seva actitud era extravagant. "Muntava el número pel carrer i ens feia una vergonya terrible. No sabíem què fer, com reaccionar". Francino va explicar que finalment van conèixer que tenia un diagnòstic d'esquizofrènia. "El temps que perds cabrejant-te amb una persona que té una malaltia mental i no acceptar que està malalta, després ja no el pots recuperar. A mi m'agradaria recuperar-lo però ara ja no puc", va dir visiblement emocionat, confiant que el seu missatge servís a algú en una situació similar. I va llançar una idea als polítics davant la dificultat que hi ha sovint de connectar una persona amb malaltia mental i els recursos que necessita: "Que pensin si cal alguna llei o norma per protegir en primer lloc els malalts, que són els que s'ho mereixen. No sé com es fa, però sí que hi ha alguna cosa que no funciona".