Moixaines anònimes a Puigdemont

A mesura que s’acosta l’intent d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, a qui no li surt l’aritmètica si no és amb un tamayazo bis, creixen els nervis entre les files mediàtiques afins. Part de l’estratègia per intentar esperonar el transfuguisme passa per augmentar –si és que això era encara possible– els nivells d’exageració, tremendisme i esglaiets diversos. El titular de La Razón d’aquest diumenge, que deixo en VO, és “Moncloa ordena a sus ministros que «mimen» al fugado Puigdemont”. El diari insisteix en les seves notícies sense fonts identificades i amb parts entre cometes sobre la literalitat de les quals em permetran que expressi les meves reserves. Val la pena notar que el titular anònim, en el fons, expressa un judici d’intencions (probablement del mateix diari), ja que no detalla què carai vol dir fer moixaines a Puigdemont. ¿Parlem d’un recaragolar dolç de cabells? ¿Un polze que recorre la galta amunt i avall? ¿El dit resseguint-li la columna vertebral, en homenatge als Manel? Obrir el diari un diumenge, dia de més vendes, amb una notícia tan gasosa és francament pobre i només es pot sustentar si la complexitat del teu corpus ideològic no supera el "Sánchez caca i Puigdemont també".

En el seu afany de pervertir les majories sorgides de les urnes, els diaris habituals han arribat a l’extrem d’acabar aplaudint les gracietes d’aquest Dúo Sacapuntas en què s’han convertit González & Guerra i que abans representaven el Mal. L’ariet que fan servir és una amnistia de recorregut incert i la clàssica cantarella de la destrucció d’Espanya. El que no llegeixo són notícies, la qual cosa fa témer que s’estigui congriant l’operació trànsfuga de manera prou discreta perquè la caverna no s’atreveixi a revelar-la. Per no esbravar-la, esclar.