Els mòbils que no hem pogut veure al #MWC20

La por al coronavirus ens ha deixat aquest any sense Mobile World Congress i, per tant, sense possibilitat de conèixer a Barcelona, de primera mà i sota un mateix sostre, els nous models que les marques de telèfons voldran vendre’ns durant els pròxims mesos. Tanmateix, gràcies a presentacions anticipades com la de Samsung, a les que Sony, Huawei i Honor van fer en la data prevista però de manera remota, i a les comunicacions posteriors de diverses marques, podem fer igualment un panorama del que ens espera en matèria de telefonia avançada.

Les grans tendències del mercat es poden resumir en els aparells desplegables, la connectivitat 5G, l’increment en la quantitat de càmeres i en la resolució dels captadors, l’ús de pantalles més grosses, la fragmentació d’Android, la generalització de la càrrega sense fils i el repartiment del mercat entre quatre grans fabricants de xips. Vegem-ho amb més detall.

Mòbils desplegables

Després dels problemes de fiabilitat dels primers models presentats l’any passat, les marques semblen haver-se esforçat per evitar que la segona generació de telèfons que es poden desplegar –per transformar-los en tauletes– tornin a deixar-les en ridícul. Tant Samsung com Huawei han reforçat i potenciat el Galaxy Fold i el Mate X, respectivament, i la primera s’ha despenjat amb el Galaxy Z Flip, que no s’obre horitzontalment –com un llibre– sinó verticalment –com els telèfons amb tapa anteriors als smartphones. Llàstima que Motorola se li va avançar unes setmanes amb el nou RAZR. Xiaomi i TCL també preparen aparells desplegables. Els aparells d’aquesta categoria no són barats: el Mate Xs de Huawei costarà 2.500 euros; el Samsung Flip es queda en els 1.500, però només és 4G, a diferència de la majoria dels altres, que ja són compatibles amb la 5G.

5G

Es pot pensar que sense haver-hi una cobertura àmplia de telefonia 5G –aquí només l’ofereix Vodafone i només en algunes zones de Barcelona– comprar un telèfon compatible amb aquestes noves xarxes és posar el carro davant dels bous. Però si voleu canviar de mòbil i us fa peça el model emblemàtic de la vostra marca preferida, el més probable és que l’aparell ja sigui 5G –tot i que Samsung ofereix variants 4G dels nous Galaxy S20. I, de fet, si us ha de durar un parell d’anys, segurament tindreu servei 5G abans d’haver de tornar a canviar-lo. La majoria dels telèfons amb 5G són de gamma alta i costaran al voltant dels 1.000 euros, però Realme, del mateix grup xinès que Vivo i Oppo, ja ha presentat el X50 Pro 5G per 600 euros. Convé triar un model que sigui compatible amb les actuals xarxes 5G híbrides i amb les futures 5G reals, i que admeti tant les actuals bandes de freqüència mitjana (3,5 GHz) com les imminents de freqüència baixa (700 MHz). Si no heu de viatjar als EUA, podeu estalviar-vos la compatibilitat amb les anomenades ones mil·limètriques (mmWave).

Xips per a tots els gustos

Els quatre grans fabricants de xips per a smartphones ja han presentat els seus processadors compatibles amb les xarxes 5G: Samsung té l’Exynos 990, HiSilicon (filial de Huawei) el Kirin 990, Qualcomm l’Snapdragon 865, i MediaTek el Dimensity 1000. Les dues primeres firmes se’ls reserven per als telèfons propis (Richard Yu, el director de mòbils de Huawei, va explicar dilluns a l’ARA que descarta oferir el Kirin 990 a altres fabricants), mentre que les altres dues vendran els seus a la resta de marques. Qualcomm va endarrerida, perquè a diferència de les altres tres, el seu processador no conté el mòdem i haver de preveure’n un de separat obliga a fer més gros el telèfon i a assumir més consum de bateria. La firma ha anunciat per al segon semestre un Snapdragon 765 amb mòdem 5G integrat, però amb prestacions de gamma mitjana com el Dimensity 1000, de manera que aquests dos seran els que veurem sobretot als mòbils de gamma mitjana.

Encara més pantalla

Es manté la tendència cap als smartphones difícils de manipular amb una sola mà, en part per poder disposar de més espai per als xips i les bateries que la 5G necessita. La nova mida estàndard ja supera les 6 polzades i mitja. El format més intrigant és el dels Sony Xperia, que aposten per una proporció 21:9, més cinematogràfica que les altres marques. En la cursa per ocupar el màxim d’espai frontal, sembla que s’imposen les perforacions per a la càmera de selfies, desplaçant la pestanya superior que ha dominat durant un parell d’anys. Quant a la qualitat d’imatge, els models més cars ofereixen una freqüència d’actualització de 120 Hz, el doble de l’habitual, per a més fluïdesa dels vídeos. Però també hi ha aparells com el citat Realme que es queden a mig camí: 90 Hz.

Megapíxels per avorrir

La fotografia ja és l’atribut principal d’un smartphone per a la majoria dels usuaris. Durant els pròxims mesos seran habituals els models amb quatre o més captadors d’imatge –s’espera que el P40 que Huawei presentarà aquest mes en porti cinc–, amb les longituds focals i les resolucions més diverses per obtenir enquadraments i desenfocaments més flexibles. Samsung i Xiaomi ja han presentat telèfons amb captador de 108 megapíxels. Tot i això, la clau de la qualitat d’imatge es troba en el software i les noves funcions de fotografia computacional.

Android, amb Google o sense?

L’univers dels smartphones es dividia fins ara en dos bàndols: el d’Apple, que va per lliure –fins al setembre no hi haurà iPhones 5G, però tot apunta que aquest mes surti un iPhone 4G menys car que els actuals, pensat sobretot per al mercat de l'Índia– i el d’Android. Gràcies a l’assetjament del govern Trump a Huawei, ara n’hi ha un de tercer: tots els mòbils de la marca xinesa des del Mate 30 poden portar el sistema Android, però no els serveis i les aplicacions de Google, de manera que Huawei ha hagut d’impulsar un ecosistema mòbil propi al voltant de la seva botiga App Gallery, que ara com ara ofereix només una fracció dels milions de títols disponibles a la Play Store de Google. Per exemple, no hi trobareu WhatsApp (sí WeChat) ni TripAdvisor (sí Booking). Huawei ha reservat 1.000 milions de dòlars per subvencionar els creadors que posin les seves aplicacions a l’App Gallery, sempre amb el permís dels EUA. Però la viabilitat d’aquest tercer ecosistema podria dependre més aviat del fet que l’empresa aconsegueixi convèncer els desenvolupadors perquè converteixin els seus títols al format HTML5, utilitzable amb el navegador web.