El mòbil, ara també avisador estrident de catàstrofes
La prova pilot de Protecció Civil que es durà a terme dimecres a diversos municipis del sud de Catalunya farà que els mòbils sonin amb un xiulet agut i potent
BarcelonaDimecres, a les 18.30 h, unes 65.000 persones dels municipis de Tarragona, la Canonja, Vila-seca, Salou i Reus seran convocades a confinar-se com a part del simulacre d’accident químic al polígon petroquímic sud. A més de les habituals sirenes –que s’han reforçat per a l’ocasió– i de l’emissió de missatges informatius a través dels mitjans de comunicació, hi haurà una primícia: als telèfons mòbils de tots els veïns de la zona que el tinguin encès en aquell moment sonarà un so més estrident que les notificacions normals, pensat per fer que agafin l’aparell i mirin la pantalla, on els apareixerà un missatge d’alerta explicant-los l’emergència –fictícia– i indicant-los què han de fer.
El dispositiu forma part de les proves del nou sistema ES-Alert d’avisos d’emergència via telèfon mòbil que les autoritats de Protecció Civil del ministeri de l’Interior estan duent a terme per comunitats autònomes des del 24 d’octubre, i que acabaran el 16 de novembre.
Els avisos d’emergència de l’ES-Alert són diferents d’un missatge SMS convencional o d’un missatge de WhatsApp. Aquests sistemes no es poden fer servir perquè no són una bona solució per a les comunicacions d’emergència. Les aplicacions de tercers com WhatsApp, Telegram, Signal o iMeesage queden descartades perquè el ciutadà les ha de descarregar, instal·lar i activar, i a més no són compatibles amb els telèfons més antics. Els SMS sí que ho són, però com que estan basats en el número de telèfon, cada destinatari s’hauria de donar d’alta explícitament en una base de dades per poder rebre les alertes i que aquestes no infringissin la normativa sobre protecció de dades. Però sobretot, els SMS no estan pensats per a la difusió de missatges massiva però restringida a una zona determinada, i encara menys en un període de temps molt breu.
En canvi, el protocol estàndard Cell Broadcast (CB), que és el que el sistema ES-Alert fa servir, és compatible amb totes les xarxes i terminals mòbils des de la 2G fins a la 5G. Envia els missatges a tots els telèfons que hi hagi actius a la zona, entenent com a tals els que estiguin connectats a alguna de les antenes de mòbil, de qualsevol companyia. Les especificacions del CB estableixen que l’alerta ha d’arribar en menys de cinc minuts al 97% de la població de la zona afectada, i no a la de zones adjacents per tal d’evitar que el pànic es propagui.
Els missatges del CB poden tenir fins a 93 caràcters, menys que els 140 d’un SMS, però se’n poden encadenar fins a 15, amb una capacitat total de gairebé 1.400 espais. Es poden programar repeticions de l’alerta a intervals d’entre dos segons i 32 minuts, i el missatge no desapareix de la pantalla del telèfon fins que l’usuari l’anul·la manualment.
El caràcter anònim de les alertes difoses via CB es deu al fet que el receptor no s’ha de donar d’alta enlloc, però, en canvi, el sistema aporta la seguretat que l’emissor del missatge és una autoritat competent. D'altra banda, com que les reben tots els telèfons actius de la zona, també arriben als ciutadans d’altres països –clients d’altres operadores– que siguin en aquell lloc en aquell moment, un aspecte molt important en un país turístic com el nostre.
És probable que aquests ciutadans estrangers ja hagin rebut alertes, fictícies o no, en els seus països d’origen. El Cell Broadcast va ser creat per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Comunicacions (ETSI, en les sigles en anglès) l’any 2006, just després del tsunami a l’oceà Índic i del pas de l’huracà Katrina pel sud dels EUA. Per això es va implantar primer en aquestes regions. A Europa, els pioners van ser els holandesos amb l’NL-Alert, però fa quatre anys que la Comissió Europea va dictaminar en el Codi Europeu de Comunicacions Electròniques que tots els estats membres havien de tenir en marxa un sistema equivalent abans del 21 de juny d’aquest any. Espanya va licitar el desplegament a començaments d'octubre de l’any passat i assegura que va complir el termini, però el fet és que les proves no han començat fins a aquesta setmana. El contracte se’l va adjudicar la filial de ciberseguretat de l’empresa Indra i està valorat en 3,3 milions d’euros. No queda clar quina part es destina a remunerar les operadores de telefonia, que són les que posen a disposició les seves xarxes per difondre les alertes, i fa dos anys ni tan sols havien estat requerides pel govern espanyol per fer-ho. En qualsevol cas, el ministeri de l’Interior reconeix que la plataforma ES-Alert s’ha pagat amb fons europeus.
Qui té el botó vermell?
Un dels aspectes més importants d’un sistema d’alertes d’emergència al mòbil és garantir l’autenticitat dels avisos. Per això, i deixant de banda l’eventualitat d’un ciberatac, l’accés a l’enviament de missatges amb ES-Alert (i amb CB en general) està restringit a les autoritats competents. I com era d’esperar, aquí sorgeix la possibilitat de friccions: ara com ara les alertes només pot activar-les el servei estatal de Protecció Civil, però el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha assegurat que es treballa perquè també la Generalitat pugui difondre avisos amb ES-Alert.
Tècnicament, no hi hauria d’haver problemes per afegir botons vermells d’abast regional. Però és políticament dubtós que arribi a passar. Es tracta de definir qui té autoritat per declarar una emergència, i si fa pocs mesos s’ha començat a recentralitzar la gestió dels bombers, seria sorprenent que ara el ministeri cedís precisament aquesta competència a les comunitats autònomes.
Més alertes mòbils de desastre
Sigui com sigui, l’ús dels telèfons mòbils per part de les autoritats per comunicar amb garantia incidències greus als ciutadans serà cada vegada més habitual. Aquesta mateixa setmana n’hem tingut un altre exemple: milers de residents a l’estat nord-americà de Califòrnia van rebre dimarts al mòbil –si tenia sistema Android– un avís pocs segons abans que tingués lloc un terratrèmol de magnitud 5,5 a l’escala Richter. És la primera vegada que s’activa la tecnologia MyShake de detecció creada per la universitat de Berkeley des que Google va incorporar-la al sistema Android. Fins ara MyShake, que fa servir els sensors dels mateixos telèfons, funciona només en els tres estats nord-americans de la costa del Pacífic, però és segur que l’acabarem veient també en altres regions amb gran activitat sísmica.