Els mitjans ucraïnesos, escapçats en plena expansió
El sector comunicatiu del país està polaritzat per grans grups dominats per oligarques i iniciatives independents amb pocs recursos econòmics
BarcelonaEls mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en qualsevol conflicte bèl·lic. Aquest dimarts Rússia en va deixar constància quan va bombardejar la torre de televisió de Kíiv després que el ministre de defensa rus anunciés que els centres d’informació ucraïnesos eren objectius directes. Amb l’atac, Putin ha posat en perill un ecosistema comunicatiu relativament jove i que estava en ple desenvolupament.
Construït a mitjans dels anys 90, després d’independitzar-se de Rússia, el mapa mediàtic d’Ucraïna vivia abans de l’inici de la guerra un moment d’expansió dels mitjans independents, un moviment esperonat per l’Euromaidan, la revolta popular que va acabar enderrocant el govern pro-rus presidit per Víktor Ianukóvitx. Aquests nous mitjans eren la resposta a anys en què la informació havia estat dominada per grans grups mediàtics –molts nascuts en els anys immediatament postsoviètics– que estan sota la batuta dels oligarques. El més potent de tots, StarLightMedia –format per nou cadenes de televisió, a més d’altres mitjans com diaris o pàgines web– és propietat de Víctor Pintxuk, fundador d'Interpipe, important productor d'acer que l'any 2014 va perdre gairebé tots els seus negocis a Rússia arran de l'annexió de Crimea i que porta anys treballant per aconseguir suports occidentals per a Ucraïna. El mapa privat el completen tres conglomerats més: 1+1 Media, d'Íhor Kolomoiski, fundador del banc més gran d'Ucraïna; InterMedia, propietat, entre d'altres, de Valeri Khoroixkovski, ex vice primer ministre del govern de Mikola Azàrov; i Media Group Ukraine, fundat per Rinat Akhmétov, l’empresari més ric d’Ucraïna i amo del Xakhtar Donetsk.
Els quatre grups de comunicació, abans competidors, han hagut d'unir forces durant la guerra: diumenge passat anunciaven en un comunicat que posaven en marxa una cobertura conjunta del conflicte alhora que demanaven sancions internacionals per als mitjans russos, un extrem que s'ha fet realitat aquesta setmana amb el veto de Russia Today i Sputnik per part de la Unió Europea. Molt abans de l'inici de la guerra, l'any 2021, el govern de Volodímir Zelenski va aturar a Ucraïna les emissions de tres cadenes de televisions considerades pro-russes: NewsOne, ZIK i 112 Ukraine, totes tres propietat de Taras Kozak, que va ser parlamentari del pro-rus Plataforma Opositora, principal partit de l'oposició.
La televisió pública, residual
Els grans grups mediàtics dominats per oligarques coexistien amb una corporació pública, Suspilne, precària i sovint eclipsada pels canals privats. La ràdio i la televisió públiques, que durant anys han arrossegat l'herència d'haver fet el paper de portaveus del govern durant l'època soviètica, funcionaven com dues empreses separades fins al 2017, quan el govern ucraïnès va decidir reagrupar-les arran d'una reforma iniciada després de l'Euromaidan. L'any de la unificació dels dos serveis es va dur a terme una enquesta entre la població per mesurar el coneixement sobre la corporació pública: un 63% dels ucraïnesos coneixien el principal canal públic, UA: Perxii, mentre que quan es preguntava sobre les cadenes privades el percentatge es disparava. El canal 1+1 era reconegut per un 99% dels ucraïnesos i ICTV, de StarLightMedia, per un 96% de la població.
La periodista ucraïnesa Anna Korbut, especialitzada en el sector mediàtic del seu país, explica a l'ARA que just abans de l'esclat de la guerra la corporació pública estava immersa en un procés de renovació. "S'estava aconseguint que un canal que durant molt temps havia sigut obsolet i era portaveu del govern es convertís en una plataforma de mitjans independents a servei del públic, i en especial de la gent jove", assegura Korbut, que assenyala que un dels actius de la pública era la cobertura de tot el territori ucraïnès, no només de Kíiv.
L'ambiciós projecte de la corporació pública s'estava desenvolupant en paral·lel a iniciatives periodístiques independents privades i digitals. Són mitjans, explica Korbut, que apostaven per un model econòmic basat en la subscripció i en la creació de comunitats de lectors. "Després de l'Euromaidan, i fins i tot abans, a Ucraïna hi havia problemes, però també moltes iniciatives i ambició per canviar coses, millorar la qualitat dels mitjans i oferir una bona informació", diu Korbut.
Els mitjans independents als quals fa referència la periodista són els que més estan patint les conseqüències de la guerra, ja que són els que menys recursos econòmics tenen i, per tant, pitjor poden equipar els seus reporters en un entorn bèl·lic. Per garantir la seva supervivència i, sobretot, perquè puguin continuar informant del que està passant a Ucraïna, s'ha posat en marxa una campanya de captació de fons a través de la plataforma Gofundme. L'impulsor és Jakub Parusinski, responsable financer del diari Kyiv Independent, mitjà en anglès nascut el 2021 i que amb l'esclat de la guerra ha vist com el seu nombre de seguidors a Twitter superava el milió i mig. La campanya, que compta amb el suport de diverses organitzacions europees, té com a objectiu recaptar 800.000 lliures –de moment, ha superat les 600.000–, uns diners que han de servir per ajudar aquests mitjans independents a reubicar-se i establir oficines d'emergència per poder continuar informant des dels països veïns a Ucraïna. Entre els mitjans que rebran aquesta ajuda hi figuren diaris com l'Ukranian Pravda, fundat l'any 2000, o Zaborona, un digital de reportatges en profunditat fundat per Roman Stepanovitx, exproductor freelance que ha treballat per Vice i Associated Press, i Katerina Sergatskova. Aquest últim també té la seva pròpia campanya de captació de fons per comprar material essencial per informar des d'una guerra, com ara armilles, cascos, bateries de gran capacitat i walkie-talkies.
Si fa vuit anys l'Euromaidan obria les portes a la creació d'un sector comunicatiu allunyat dels poders fàctics, ara la invasió de Rússia amenaça amb acabar amb tots aquells esforços. "Amb aquesta guerra, Rússia farà molt difícil que tots els esforços que estaven fent els mitjans obtinguin resultats", lamenta Korbut.
