De quan mitjans de prestigi compraven les boles de Robert Kennedy Jr.

Posar un antivacunes com a ministre de Salut, tal com farà Donald Trump, és la imatge més precisa del deliri que s’abatrà els quatre anys vinents. Però aquest article no l'escric per assenyalar Robert F. Kennedy Jr., que al capdavall és un objectiu fàcil al pertànyer a la confraria del cucurutxo de paper de plata al cap, sinó contra el sistema comunicatiu que li ha permès intoxicar el públic amb els seus articles espuris i profundament equivocats. La revista Rolling Stone, per exemple, va destacar una contribució seva en portada, l’any 2005. Hi vinculava vacunes i autisme, a partir d’un estudi –trampós– que també va obtenir ressò a mitjans prestigiosos com el New York Times o la BBC. La falsedat de les conclusions d’aquella presumpta anàlisi científica va quedar establerta ben aviat i l’estudi va ser retirat del corpus científic. Però els mitjans van trigar encara sis anys a rectificar explícitament tota aquella faramalla.

La ciència és una de les matèries més difícils d’explicar en premsa. Traduir al llenguatge generalista els enrevessats processos mèdics és fer funambulisme: resulta fàcil caure en l’abisme de la sobresimplificació, si es peca per excés, o en la incomprensibilitat, si ho fa per defecte. L’acceleració dels tempos informatius fa, a més, que hi hagi pressió per presentar petits avanços com la solució definitiva a un problema. I el sistema de revistes científiques no hi ajuda. Per això els grans mitjans han d’elevar el seu estàndard, i rectificar quan la pífia és evident, encara que hagi passat temps. Al final, el periodisme i la ciència comparteixen l’essència: són mètodes per aproximar-se a la veritat. I que inclouen equivocar-se i tirar enrere. És la valentia de mirar l’error de cara, cosa que mai no farà Robert Kennedy Jr.