Els mitjans ja no tenen excusa amb les pseudoteràpies
BarcelonaPer fi el CIS ha examinat la penetració de les pseudociències i, com era de preveure, els resultats no són gens afalagadors. A la balança positiva, molta menys gent consumeix homeopatia del que asseguren els fabricants: només un 5%. A la negativa, la persistent constatació que per a molts ciutadans la diferència entre ciència i pseudociència no és una frontera sinó una distinció difusa i permeable. Coses que passen quan els xamans van amb bata blanca i algunes farmàcies es presten al joc dispensant placebos ensucrats com si fossin medecines.
Pel que fa al negociat d'aquesta columna, és rellevant la pregunta 26: "On s'informa de tractaments i teràpies diverses d'aquest tipus?" La resposta més habitual (63,7% de recurrències) és "amics i coneguts". Si a X li funciona, deu ser veritat. (La trampa, esclar, és que X es pot trobar millor per factors que no tenen res a veure amb les pseudoteràpies.) Internet té un 22,5% de respostes. Un 15,6% esmenta llibres i revistes, mentre que un 6,8% diuen que ho han vist a la televisió.
Els mitjans de comunicació tenim el deure ineludible d'explicar què és ciència i què no ho és. I trencar una dinàmica general que passa per tenir periodistes a la secció de ciència que desemmascaren les pseudoteràpies mentre que en entrevistes o a l'apartat d'estil de vida es dona pista d'enlairament a tractaments que la ciència ha desmuntat amb el seu mètode, que, per perfectible que sigui, és el que millor ha trobat la humanitat per obtenir coneixement sobre el món físic que sigui contrastat i digne de ser transmès. Presumptes remeis que es presenten sovint com a alternatius i acaben convertint-se en substitutoris han causat massa desgràcies perquè els periodistes no ens impliquem per presentar-los a la llum del que realment són.
