El misteri de Tor, ara a la ràdio

BarcelonaJa fa 23 anys de l’assassinat de Sansa, però ni la justícia ni Carles Porta encara no saben del cert qui el va matar. Des del punt de vista legal el cas ja ha prescrit, però periodísticament la investigació encara segueix donant molt de si, no només pels detalls que se’n continuen descobrint sinó també pels nous formats en què es presenta. Després d’haver codirigit, l’any 1997, el '30 minuts' que va situar Tor i la seva història tràgica en l’imaginari col·lectiu català, i d’haver ampliat la investigació en un llibre publicat el 2005, ara Porta dona una tercera vida al cas amb el podcast 'Tor, tretze cases i tres morts', una sèrie radiofònica de no-ficció que s’estrena avui a +CatRàdio, el portal de continguts digitals de Catalunya Ràdio. El projecte consta de 25 capítols de 25 minuts, que es publicaran de cinc en cinc, cada dilluns a les deu del matí, a Catradio.cat. A més, l’emissora preveu reservar-li un lloc a la graella d’estiu per reemetre’l a través de la FM.

“Jo sempre he intentat fer coses amb Tor. És una història única: és molt difícil que conflueixi una trama tan potent amb uns personatges tan increïbles, que a més passi tan a prop i que continuï evolucionant. Sempre m’ha semblat que era bo compartir-la, i ho he intentat moltes vegades. Alguns cops no me n’he sortit, però en aquest cas la direcció de Catalunya Ràdio va creure que seria interessant”, explica Porta a l’ARA. El periodista destaca que des que va sortir el llibre no s’ha publicat res de nou sobre Tor, tot i que en aquests 13 anys hi ha hagut “moltes novetats”. El podcast, doncs, arriba amb la voluntat d’actualitzar la història, per bé que no hi ha cap “motiu concret” que hagi portat a explicar-la ara, sinó que simplement “s’han donat les condicions” per tirar endavant el projecte.

La sèrie radiofònica, amb guió de Laia Foguet, té com a punt de partida el llibre (fins i tot n’adopta el títol) però posa la història al dia, hi incorpora noves revelacions que Porta ha descobert al llarg d’aquests anys i hi introdueix nous personatges, alguns amb implicació directa en la trama “però que en el seu dia no van parlar” i d’altres relacionats amb la investigació periodística. Per exemple hi participen Pol Izquierdo i Pepe Domènech (coautors del reportatge televisiu original però que no s’havien tornat a implicar en el cas), Joan Salvat (director del '30 minuts' quan es va emetre el programa) i també alguns “fans” que s’han “entusiasmat” amb la història de Tor i que “hi han anat 40 vegades”. Tots ells hi aporten records i reflexions sobre el rodatge, el poble i els veïns, i contribueixen a dibuixar auditivament la particular atmosfera en què es desenvolupen els fets. “Qui no conegui la història descobrirà un món increïble des de tots els punts de vista i a tocar de casa. I qui sí que la conegui viurà moments nous, sentirà personatges nous i podrà gaudir d’una nova versió de la història, amb un nou format. L’àudio li dona una dimensió molt interessant, molt suggerent”, diu Porta.

Igual que el llibre, el format radiofònic farà avançar en paral·lel la rocambolesca història del poble pirinenc i el relat de la investigació periodística que va començar el 1997. El mateix Porta fa de narrador dels fets en primera persona, però en canvi la veu dels personatges no s’hi sentirà directament, sinó que s’ha optat per fer “dramatitzacions” basades en converses reals recollides pel periodista durant l’elaboració del llibre. Els encarregats d’interpretar-los són professionals de Catalunya Ràdio, dirigits per l’actriu i dobladora Dolors Martínez. En total hi apareixeran uns 25 personatges, entre els quals destaquen el Palanca (que sonarà amb la veu de Carles Lobo), Sansa (Jaume Brufau), Antonio Gil José (Àlex Robles), Rubén Castañer (Carles Davó), Marli Pinto (Dolors Martínez) i Josep Mont (Quim Rutllant). L’emissora destaca les “capacitats dramàtiques” d’aquests professionals, acostumats a la locució periodística, i posa en valor “l’aposta pel talent latent” que suposa aprofitar aquestes veus per a la que serà la primera sèrie de no-ficció de Catalunya Ràdio.

En aquest sentit, Porta assenyala l’esforç que han fet per “aproximar-se a la realitat dels personatges” i “captar la seva personalitat”. “Jo que els conec a tots i tinc les seves veus clavades al cap, si faig una mica d’abstracció me’ls crec. És un autèntic viatge al Tor real”, assegura el periodista. El muntatge musical de Sergi Cutillas ajuda, segons ell, a crear aquesta sensació.

El director de 'Tor, tretze cases i tres morts' fa temps que creu que ha descobert qui va matar Sansa. “Després de 21 anys seguint aquesta història crec que tinc informacions molt valuoses i contrastades bastant definitives”. Fins ara, però, no ha revelat cap on apunten les seves sospites, perquè les proves no són prou sòlides. “Escoltem aquests 25 capítols, a veure si hi ha la sorpresa -diu, enigmàtic-. Potser la gent que coneix Tor hi trobarà indicis”.

En tot cas, si no ho explica ara, és possible que en el futur tingui noves ocasions per resoldre el cas: el seu pròxim projecte és convertir la història en una sèrie televisiva de no-ficció. Una cadena espanyola, afirma, s’hi ha interessat, i estan “en converses”, però “el pressupost que requereix és important”. La història de Tor, doncs, segueix ben viva.

Un assassinat sense resoldre en un poble minúscul

Tor és un poble de 13 cases del Pallars Sobirà, a tocar d’Andorra. El 1896 els habitants van constituir una societat de copropietaris per garantir que serien els amos de la muntanya de Tor mentre continuessin vivint al poble. Però als anys 70 els tres únics veïns que encara hi vivien, entre els quals Josep Montané, Sansa, van arrendar la muntanya a l’empresari andorrà Rubén Castañer per construir-hi unes pistes d’esquí. Els altres copropietaris, liderats per Jordi Riba, Palanca, s’hi van oposar. Així va començar un litigi per dirimir qui tenia drets sobre la muntanya, i mentrestant la tensió al poble va anar creixent, fins que el 1980 dos guardaespatlles de Castañer van matar dos guardaespatlles de Palanca. El 1995 la justícia va declarar Sansa com a propietari únic de la muntanya, però cinc mesos després el van assassinar. Un home i una dona van arribar a passar més d’un any a la presó per aquest crim, però van acabar sent absolts perquè no es va donar credibilitat a l’únic testimoni dels fets.