Misèries periodístiques del cas Sancho

L’assassinat del cirurgià Edwin Arrieta té tots els ingredients d’una gran història de successos. Les televisions ho saben i s’han llançat agressivament a la caça de presumptes exclusives. I aquí comencen els problemes. El programa En boca de todos, de Cuatro, venia com a exclusiva haver parlat amb la mare del presumpte assassí, però després de tota l’anticipació l’espectador s’havia de conformar amb una reportera llegint pel carrer mig whatsapp de la pobra dona assetjada en què els demanava que entre tots no es muntessin pel·lícules. Dilluns, el programa de Sandra Barneda Así es la vida assegurava tenir una entrevista exclusiva amb la germana de la víctima. Però era un àudio aparegut abans en un diari colombià que, extractat, ja havia sonat en altres programes. L’endemà, a Antena 3, era Rebeca Haro a YAS Verano qui ufanejava de tenir declaracions en exclusiva d’aquesta mateixa germana. De nou, eren d’un mitjà colombià i hores abans ja s’havien pogut escoltar també a En boca de todos. Esgotada la família directa, tocava el torn dels amics de Sancho, com el que apareixia a YAS Verano dient que no s’ho esperava. Sí, esclar, i sempre saludava. Quin valor té un testimoni així? Tampoc podia aportar gaire l’entrevista —venuda també com a exclusiva— a la dona que li va vendre el caiac a Sancho. Sorprenentment, no li va dir que el volia per presumptament llançar certes bosses amb trossets de persona al mar. I després hi ha la manca d’una mínima elegància, com posar en un dels titolets de les imatges la frase “Daniel Sancho: de xef a esquarterador?”.

Com que la família està interessada en crear rebombori per pressionar la justícia tailandesa, el serial s’allargarà les setmanes que calgui i es convertirà en qüestió nacional. Preparem-nos per a una intensa temporada de (mal) periodisme patriòtic.