Fins al juliol del 2010 l'emissió més vista de la història a Catalunya era la final de la Recopa d'Europa de futbol del 1997. El 14 de maig d'aquell any, el Barça va derrotar el París Saint Germain i va guanyar el seu quart títol d'aquesta competició ja desapareguda davant dels 2.370.000 persones que van seguir el partit per TV3.
Durant 13 anys, el rècord no només es va mantenir, sinó que poques vegades es va veure amenaçat. El 2005, per exemple, el programa més vist de l'any va ser un Barça-Espanyol que va aportar a TV3 1.676.000 espectadors, molt lluny d'aquell màxim històric.
Però amb la final de l'últim Mundial la història va començar a canviar. L'11 de juliol del 2010, 2.374.000 persones van estar pendents, a Catalunya, de la pròrroga del partit entre la selecció espanyola i l'holandesa, que es va resoldre gràcies al gol d'Iniesta que va donar a Espanya el seu primer títol mundial. Per 4.000 espectadors es va batre un rècord de 13 anys, però en canvi va haver de passar molt poc temps perquè aquell nou registre fos superat.
L'atzar va voler que el Barça i el Reial Madrid s'enfrontessin quatre cops en vint dies ara fa un any, i l'eterna rivalitat entre els dos clubs -i la més recent entre Pep Guardiola i José Mourinho- va fer la resta. La pròrroga de la final de la Copa del Rei va assolir una nova marca històrica -prop de 2,5 milions- que va durar tot just una setmana, fins que van arribar les semifinals de la Champions. L'anada va suposar un nou -i efímer-rècord, i la tornada va fixar el que, encara avui, suposa el màxim històric de la televisió a Catalunya, amb 2.674.000 seguidors.
Aquesta temporada -i a falta de les finals de Champions i de Copa- el rècord no s'ha batut, però la tendència a superar els dos milions d'espectadors cada vegada que es disputava un partit de màxima transcendènia s'ha mantingut: els Barça-Chelsea de semifinals de la Lliga de Campions van col·locar-se al tercer i al desè lloc del rànquing històric, i el Madrid-Barça de Lliga, al novè. El resultat és que ara mateix de les 13 emissions més vistes a Catalunya -totes són transmissions de futbol-, onze són partits jugats els últims dos anys i, a excepció de la final del Mundial, amb presència de Barça o Madrid.
Els canals de pagament també ho han notat, i l'últim clàssic de Lliga, disputat a l'abril, va atorgar a Gol Televisión el segon millor share de la història (10,8%). Per davant només hi ha el Barça-Madrid del novembre del 2010, amb un 13%.
Creix el consum
És evident que la batalla entre el Barça de Guardiola i el Madrid de Mourinho, sumada a l'altíssim nivell de joc de tots dos equips i a la successió d'èxits dels blaugranes, ha contribuït enormement a fer créixer l'interès del públic pels partits amb presència almenys d'un dels dos equips. Però més enllà de la interpretació purament futbolística, cal tenir en compte que el consum televisiu global també està en els seus màxims històrics: el 2008 va marcar un rècord de 236 minuts per persona i dia a Catalunya, el 2011 es va arribar als 245 minuts, i aquest any, de moment, tots els mesos s'han tancat per sobre dels 250 minuts.