Mirar cap a l’altra banda amb els periodistes morts a Gaza

Professionals de la informació s’han aplegat aquest dimecres al migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar per l’assassinat sistemàtic de reporters en el conflicte que enfronta Israel i Palestina. Han alçat 116 cartells, amb el nom de les víctimes. El Comitè de Protecció als Periodistes en confirma 85, però assegura que encara investigat i intenta confirmar nombrosos casos més: això explica la diferència. La majoria de morts es compten a Palestina (78), tot i que n’hi ha també a Israel (4) i el Líban (3). És veritat que part d’aquests professionals estaven vinculats a mitjans lligats a Hamàs, com recorden alguns defensors de les accions militars ordenades per Netanyahu, però és una argumentació perversa: continuen sent civils i, per tant, eliminar-los –cal insistir-hi: sistemàticament– és un crim de guerra pel qual Israel haurà de respondre en algun moment. Mentrestant, sobta el silenci d’alguns mitjans. Per molt que la teva línia editorial defensi les tesis d’Israel, aquesta massacre és injustificable i atempta directament contra el dret del públic a rebre informació sobre el terreny. Cal recordar que els periodistes que viuen a Gaza són els únics que poden informar des de primera línia, perquè el govern israelià no hi permet l’entrada de la premsa internacional.

Els governs de tot el món han redoblat, els últims temps, la pressió als periodistes. S’han empoderat comunicativament i desprestigien la professió, per pur interès personal. Ja t’ho comunico jo, xato. Ja saben que no soc gens corporativista –al contrari: els mitjans són responsables en bona part de la crisi que pateixen–, però si desprotegim els periodistes deixem el terreny adobat per als buits informatius i la manipulació estructural. És el que està passant a Israel, agreujat per alguns silencis eixordadors.