‘El llenguado’, una mirada àmplia i distesa sobre el català

BarcelonaTV3 estrena avui, a les 22.35 h, El llenguado, un programa que té com a objectiu observar, amb un punt d’humor, l’ús que es fa actualment del català des de totes les perspectives, tant geogràfiques com socials. Presentat per dues cares que debuten a la televisió pública, el clown Guillem Albà i la cantant Yolanda Sey, l’espai manté un vincle molt directe (que fins i tot es fa explícit en el primer capítol) amb el Caçadors de paraules que va presentar Roger de Gràcia entre el 2007 i el 2008, ja que es dedica a recórrer tots els territoris de parla catalana per descobrir les particularitats de la llengua que es parla en cada zona. El Rosselló, la Franja de Ponent, Formentera, Andorra, la Marina Alta i Barcelona són alguns dels llocs que visitaran Sey i Albà per escoltar la gent que hi viu. En moltes d’aquestes zones, a més, els presentadors conversaran amb persones expertes en la llengua, com ara filòlegs, cantants o escriptors, per conèixer, des d’un punt de vista teòric, els trets propis de cada variant dialectal.

Però El llenguado va una mica més enllà del Caçadors de paraules, perquè, al costat d’aquest vessant territorial, cada capítol (de 45 minuts de durada) inclourà un segon reportatge que posarà el focus en un aspecte concret de la llengua: el català dels mitjans, el parlar dels joves, l’evolució històrica de la llengua, els insults i les aportacions que hi ha fet el feminisme són alguns dels temes que s’abordaran al llarg de les deu entregues de què constarà la temporada. A més, un d’aquests reportatges intentarà esbrinar “qui mana” en el català. Ho farà acudint a una reunió de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, durant la qual els seus membres debatran la inclusió al diccionari de determinades paraules.

El programa, produït pel departament de nous formats de TV3 i dirigit per Fúlvia Nicolàs, compta amb l’assessorament lingüístic del filòleg Pau Vidal, que farà breus aparicions als capítols en el paper de “filòleg de guàrdia”: els presentadors podran fer-li arribar els seus dubtes lingüístics en qualsevol moment. L’espai inclou altres microseccions, com ara El mot merdós (en què s’analitzen paraules que “cauen malament”, segons la directora) o No tan bàrbars (un petit joc en què els espectadors han de detectar quina de les tres paraules proposades no és un barbarisme).

L’espai manté un to molt distès, perquè, segons Nicolàs, no té “una vocació exageradament pedagògica ni correctora”, sinó que el seu objectiu és “distreure a partir de la llengua i aprendre’n coses”. “És un programa superrespectuós amb els parlants i no necessàriament obedient”, diu. Per a Vidal, una idea clau d’ El llenguado és la seva voluntat de “desdramatitzar” l’ús del català. “La nostra intenció és superar aquella idea que això de la llengua és una cosa difícil i que fa patir”, diu el filòleg, i per això el programa “deixa de banda el concepte de correcció i incorrecció” per ser “un pèl més creatiu”, seguint, segons Vidal, l’“esperit de la nova gramàtica d’oferir tot un panorama més que no pas dictar normes severíssimes”.