Ministre Puente, publiqui l’informe

Els diumenges són dies més de prendre posicions (editorials) que de notícies en el sentit estricte. Veiem-ho en aquesta portada d’El País, que té com a titular principal "L’informe encarregat per Puente refuta les acusacions d’Aldama". El diari es vanta d’haver tingut accés a aquest informe, que és una manera pietosa de dir que des del ministeri els hi han enviat per si porfiplís li podien donar una mica d’aire. Tenint en compte que s’ha fet amb recursos públics i que té una transcendència evident en l’arena política, potser el més higiènic hauria estat no filtrar-lo sinó fer-lo arribar amb normalitat a totes les redaccions, perquè el valoressin. Aleshores la notícia s’acompanya d’un segon titular "El govern creu que cada vegada més progressistes veuen un «assetjament judicial» contra Pedro Sánchez". Quin doble combo de frase: "creu que", "veuen un". O sigui la creença d’una percepció. Un ja és prou gran com per recordar aquell temps en què els diaris explicaven fets i successos palpables, no suposicions sobre el que pensen els altres (si van a favor del missatge). I encara un tercer titular: "Cas Neurona, o com fabricar un escàndol polític, judicial i mediàtic". És un cas del 2020, que ara troba aixopluc en una portada dominical del diari amb més tirada d’Espanya perquè resulta útil en l’apuntalament sanchista.

Les campanyes que denuncia El País existeixen, esclar. Però hi ha una certa incomoditat en veure el color de la resposta. Una filtració interessada amb segell ministerial, un "creuen que veuen", un Pisuerga que passa per Campdevànol. I, sobretot, la sensació que la degradació de la vida política a Espanya lamentablement arrossega la premsa en la seva riuada fangosa, perquè s’embarra en un perenne "i tu més", feixuc i estèril.