El madridisme sociològic tendeix a considerar la capital d’Espanya el punt de referència no ja de l’Estat, sinó de l’Univers sencer. Les millors croquetes/platges/góndoles venecianes són sempre les de Madrid. Una mica d’això hi ha en aquest titular d’El Confidencial: “Andrés Iniesta es retira: la llegenda d’Espanya que va triomfar al Barça, però somniava amb el Madrid”. Resulta que el jugador, quan era un marrec d’11 anys i ja formava part del planter blaugrana, va aparèixer en un vídeo d’Antena 3 explicant que “de petit era del Madrid”. El club blanc va intentar fitxar-lo i Marca va publicar fins i tot que estaven d’acord a abonar els 60 milions d’euros de clàusula de rescissió, però Iniesta va continuar fidel al Barça durant 22 temporades. En canvi, aquest titular intenta fer-lo passar per poc menys que un merengue infiltrat, a disgust en l’equip català. En fi, ja se sap que les millors distorsions són les de Madrid.
Visca la ruïna!
El Barça presenta els resultats econòmics i admet unes pèrdues de 91 milions d’euros. Emergeix i es dimensiona així el forat negre que serà un maldecap per al Barça en el seu futur immediat. Amb aquest context, sobta que Sport titulés: “Bones notícies per al Barça! Els resultats econòmics de la temporada passada”. D’acord que hi ha 12 milions de benefici ordinari, però tenir-ne 91 en números vermells –o grana en aquest cas– difícilment dona per vendre-ho amb eufòria i signes d’admiració. L’operació Barça Vision evidencia que la que havia de ser la mare de totes les palanques és una manta massa petita per cobrir tot el matalàs. Però igual que sovint hi ha el maquillatge comptable, també als mitjans trobem maquillatge mediàtic.