Milei i queixar-se que t'han donat un cop d’ull al puny

Com deu ser l’odi a Pedro Sánchez de part dels diaris de dretes espanyols que, en la topada diplomàtica oberta amb l’Argentina, prefereixen aparcar el seu habitual nacionalisme patrioter per fer costat a Javier Milei. O, com a mínim, per convertir Sánchez en l’agressor i no en l’agredit. Jo no li he donat un cop de puny, senyoreta, ha estat ell qui, amb l’ull, ha agredit el meu pobre puny. Una repassada als diaris argentins evidencia que la terra és rodona, és a dir, que el dignatari sud-americà és qui ha provocat la crisi, titllant de corrupta la dona de Sánchez, sense que pesi cap condemna sobre ella i només per unes diligències obertes que fan un tuf de socarrim sever. Presumpció d’innocència? No pas per a l’anarcocapitalista de la serra elèctrica i la pobresa disparada al seu país. Al quiosc de Madrid, fins i tot La Razón admet que l’incident l’ha provocat Milei (i això que el diari és del mateix grup que ha editat l’últim llibre seu). En canvi, els titulars de l’Abc i El Mundo giren la notícia com un mitjó: “El govern obre una crisi diplomàtica amb l’Argentina després dels insults de Milei” i “Sánchez obre una crisi diplomàtica pels atacs de Milei a la seva dona”.

És un detall subtil, però sovint la mala bava periodística s’amaga en aquestes aparents foteses. I sí, els insults apareixen a la frase, però si és Sánchez qui declara la crisi, aleshores la provocació prèvia queda fora de l’equació. En el cas d’El Mundo, fins i tot, es podria inferir que busquen criminalitzar Sánchez, per malmetre les relacions amb l’Argentina només per defensar l’honor de la seva dona. Com si doblegués les seves obligacions de mandatari per un frívol afer personal. I, un cop més, hi ha la naturalització de l’insult. Que només viatja en un sentit, esclar.