Microcapítols per a històries mínimes

BarcelonaEn el món de les sèries les convencions formals fa temps que van començar a esquerdar-se, especialment des de l’aparició de les plataformes, que permeten als creadors fer de més i de menys. L’última innovació són les sèries de microcapítols : episodis que es mouen entre els 10 i els 15 minuts de metratge i que són petites píndoles que expliquen una trama sense perdre’s en artificis secundaris. De la mateixa manera que Joc de trons fa capítols d’hora i mitja, d’altres en fan de tot just deu minuts.

Per als espectadors que confien en el poder de la concisió o, simplement, per als que tenen l’agenda massa plena per dedicar moltes hores a la televisió, fem un repàs de diferents propostes de consum ràpid que ofereixen les plataformes.

‘State of the union’

Un matrimoni en crisi, un pub i una conversa

La clau d’aquesta sèrie, que es pot veure a la HBO, són uns diàlegs brillants i dos actors en estat de gràcia. Rosamund Pike i Chris O’Dowd són la Louise i el Tom, una parella en crisi que cada setmana es troba en un pub del sud de Londres per prendre una cervesa i una copa de vi i preparar-se per a una sessió de teràpia matrimonial. En els deu minuts que separen la trobada de la visita amb la terapeuta tenen temps de desvariejar i filosofar sobre la seva relació parlant de temes tan aparentment allunyats de la seva vida matrimonial com pot ser el Brexit.

Aquest partit de ping-pong verbal és el resultat de la col·laboració de Nick Hornby i Stephen Frears. El primer signa els guions, mentre que el segon ha dirigit els deu episodis que componen la sèrie, que van ser rodats en menys de tres setmanes. Perquè les actuacions funcionin com un rellotge, després de cada sessió de rodatge Pike i O’Dowd es quedaven al pub compartint una ampolla de vi assajant els diàlegs del dia següent.

‘Bonding’

Una visió humorística del sadomasoquisme

Aquesta comèdia de Netflix -7 capítols que no superen els 17 minuts de durada- explica la història del Pete (Brendan Scannell), un noi gai que es converteix en ajudant de la Tiffany (Zoe Levin), una estudiant de psicologia que es paga la carrera exercint de dominàtrix. La sèrie està lleugerament inspirada en una experiència real del seu creador, Rightor Doyle, que quan es va traslladar a Nova York va treballar durant un temps com a ajudant d’una dòmina. El director ha assegurat que el moviment #MeToo ha influït en la sèrie perquè li ha permès reavaluar les seves experiències i interpretar-les com a “al·legories sobre el poder, els secrets i el consentiment”.

Tot i les bones intencions de Doyle, la sèrie no ha caigut en gràcia entre el sector que retrata, que s’ha queixat a través de les xarxes que l’aproximació que fa no és realista i promou l’estigmatització.

‘Special’

Comèdia a favor de la integració social

L’any 2015 Ryan O’Conell va escriure I’m special: and other lies we tell ourselves [Soc especial i altres mentides que ens expliquem a nosaltres mateixos],un llibre en què explica la seva experiència com a home gai amb paràlisi cerebral. Quatre anys després O’Connell ha estrenat a Netflix una comèdia curta creada, escrita i protagonitzada per ell mateix que està basada lliurement en la seva història. A la sèrie, que compta amb 8 episodis de 10 minuts, O’Conell interpreta Ryan Hayes, un jove homosexual amb paràlisi cerebral que comença a treballar com a becari a Eggwoke, un magazín online. Arran de diversos malentesos, Hayes ocultarà la seva paràlisi cerebral a la seva cap, que creu que el noi s’està recuperant d’un accident de cotxe.

‘Gente hablando’

L’art de la conversa en sis episodis

Flooxer s’ha especialitzat en detectar projectes atractius de joves creadors espanyols, com va fer amb Paquita Salas. El seu nou èxit de crítica ha sigut Gente hablando, una sèrie creada pel còmic Álvaro Carmona, que va ser guionista d’Andreu Buenafuente durant la seva etapa a La Sexta. Cada episodi -n’hi un total de sis d’un màxim de 10 minuts- està protagonitzat per una conversa quotidiana i una parella diferent. N’hi ha de tots tipus, des d’un noi i una noia que es coneixen en una cita Tinder fins a una parella de veïns o un jove matrimoni que discuteix el futur del seu fill.

La proposta de Carmona, que també hi apareix com a actor, va ser guardonada al festival internacional Series Mania com a millor ficció de format curt i ja té en marxa una segona temporada que explicarà, de nou, sis històries diferents.

‘Flavorful origins’

Una aproximació visual a la cuina de Chaoshan (Xina)

En 20 capítols -d’uns 12 minuts cadascun- aquesta sèrie documental disponible a Netflix fa un viatge a través de la gastronomia de la regió xinesa de Chaoshan. En la majoria dels episodis, els aliments o els plats es cuinen en cases particulars, parades de carrer o petits restaurants familiars. Els espectadors que s’apropin a aquesta sèrie descobriran els secrets sobre el pastís de tofu, el cranc marinat o la salsa de peix de la zona. En els capítols no hi ha entrevistes, així que és una sèrie ideal per als que volen anar a l’essència d’un plat i paladejar amb la mirada. Un regal per als que viuen instal·lats en el food porn.

‘Love, death and robots’

L’antologia de curts animats produïda per David Fincher

El març d’aquest any Netflix estrenava l’aventura conjunta del creador de House of cards, David Fincher, i Tim Miller, director de Deadpool. Love, death and robots és una sèrie de curts d’animació per a adults amb 18 episodis independents entre ells que exploren el futur tecnològic dels humans. Tot i que no tenen relació els uns amb els altres, la majoria se situen en un context de ciència-ficció o de gènere fantàstic i tenen una durada d’entre 5 i 15 minuts.

Mille va ser l’encarregat de coordinar els diferents creadors que han participat en els capítols que formen la sèrie. El director ha confessat que Love, death and robots, que ha sigut renovada per a una segona entrega, és un dels seus projectes somiats, ja que li ha permès estar en contacte amb una de les seves grans passions, l’animació.