Ja s’ha estrenat a Apple TV+ el documental Still, en què l’actor Michael J. Fox explica com ha conviscut, en els darrers trenta anys, amb el Parkinson. La plataforma ha suavitzat el títol en la traducció al castellà: La vida de Michael J. Fox. Però, en realitat, l’original traspua l’essència del documental, tant en la idea que el vertebra com en la cruesa i l’humor negre que sovint fa servir el protagonista de Retorn al futur per parlar de la seva malaltia. Still significa “quiet”. “No vaig parar mai quiet fins que, literalment, no vaig poder estar quiet”, diu l’actor reflexionant sobre la seva necessitat de viure acceleradament des de ben petit fins que els tremolors van condemnar-lo al moviment constant del seu cos. “Soc un escarabat de cuina, m’ha passat de tot”, reconeix sobre la seva vida sempre al límit i la seva resiliència.
Still és un documental molt exhaustiu pel que fa al retrat del personatge però sense pretensions de convertir-se en una mena d’obra social per conscienciar sobre la malaltia i la importància de la investigació científica. I això que la fundació de l’actor ha recaptat més de dos mil milions de dòlars amb aquesta finalitat. Però el seu documental es desmarca de la narrativa pedagògica o la història de superació. Davies Guggenheim, el director, acosta l’espectador a la realitat de la malaltia mirant directament i frontalment el protagonista, sense edulcorar la història ni posar-li un bri d’èpica. El to del documental, de fet, el marca l’actitud i personalitat de Michael J. Fox. Ell parla a càmera i l’enregistrament no té compassió. S’inclouen estones de tremolors, de moviments espasmòdics. També de caigudes pel carrer o d’exercicis de treball muscular i neuronal que evidencien la degeneració de la malaltia. Ni músiques per amorosir ni melodrames. Més aviat hi ha una mirada analítica i perspicaç que no pretén fer un abans i després del diagnòstic sinó retratar el personatge en la seva globalitat. I això ho aconsegueix a través d’una selecció minuciosa d’una quantitat ingent d’imatges d’arxiu que existeixen sobre Michael J. Fox. Infinitat de fragments de pel·lícules, sèries, anuncis, entrevistes i aparicions als mitjans serveixen per reforçar allò que diu ara el protagonista davant de la càmera. Més enllà de les puntuals recreacions per il·lustrar etapes del passat, la seva vida davant de les càmeres és el que permet reconstruir el personatge. És especialment impactant el muntatge d’escenes que demostren com l’actor, en les gravacions, intentava dissimular els primers símptomes visibles del Parkinson quan només la seva família sabia que estava malalt: la mà movent-se sota una jaqueta, entretenir els dits subjectant un objecte... Tot això passava desapercebut però ara permet explicar el tarannà de Fox i l’evolució de la malaltia. Still no recorre a veus expertes, familiars o col·legues de professió. Tot és un relat en primera persona, clar, contundent, sincer i sense guarniments. Sense pretendre divulgar ni conscienciar, acaba sent una manera molt honesta de parlar de la duresa del Parkinson.
