El mètode de defensa personal Iker Jiménez

Era fina, finíssima, la rodanxa de formatge semi que col·locava entre dos pans descomunals. Però l’escoltàvem amb plaer a la ràdio perquè era evident que totes aquelles històries de fantasmes només s’havien de prendre pel seu valor antropològic i, què caram, perquè és un gran narrador i li concedies la suspensió de la incredulitat. Però ara Iker Jiménez ha canviat els fantasmes de llençol i cadenes pels que abonen les teories conspiranoiques més tronades, camuflades sota la flassada del "només volem saber la veritat" al seu nou programa Horizonte. I, a partir d’aquí, hi ha una certa campanya per deixar-lo en evidència. El Plural, per exemple, feia una peça titulada "Iker Jiménez, desacreditat per les boles d’Horizonte sobre la DANA: abans van ser la pandèmia o el canvi climàtic"; i assenyalava com el comunicador havia assegurat, a les seves xarxes socials, que al pàrquing de Bonaire hi havia "molts cossos". El problema és que tres dies abans aquest mateix mitjà publicava: "La Unitat Militar d’Emergències (UME), que ha desplegat equips de busseig, ha trobat ja diversos cadàvers a l’interior de l’aparcament. La quantitat de morts és, ara per ara, incalculable". Esclar, Jiménez compartia això al seu compte de X –ara que sabem feliçment que aquelles estimacions estaven equivocades– i els seus seguidors s’afanyaven a fer els linxaments oportuns.

Pura maniobra de judo: fer creure que tothom s’equivoca i recolzar-se en l’error del contrincant. I sí, és veritat: el periodisme convencional ha comès unes quantes relliscades amb la DANA. El tema, aquí, és què fas quan veus l’error. L’esmenes i ho expliques? O continues endavant escampant la nova palada de desinformació? I el programa de Jiménez acumula massa psicofonies informatives perquè ara pugui tenir gaires atacs de dignitat professional.