Meta vol cobrar als usuaris europeus d'Instagram i Facebook

BarcelonaMeta, la companyia de Mark Zuckerberg propietària de Facebook i Instagram, es prepara per cobrar als seus usuaris europeus. Segons ha avançat aquest dimarts el diari nord-americà The Wall Street Journal, l'empresa ha ideat un pla de subscripcions de 14 dòlars mensuals (uns 13 euros) per accedir a Instagram sense que l'empresa rastregi la seva activitat. Si no paguen, hauran de permetre a Meta que utilitzi la seva informació personal per a anuncis personalitzats. Així mateix, el gegant nord-americà també preveu cobrar 17 dòlars mensuals (uns 16 euros) per l'ús de la versió escriptori que inclou les aplicacions de Facebook i Instagram. Està previst que aquesta nova funcionalitat, encara no disponible, s'estreni les properes setmanes.

D'aquesta manera, la companyia podria esquivar la normativa imposada per la Unió Europea. El desembre passat, Brussel·les va concloure que Meta no podia exigir als usuaris acceptar anuncis personalitzats que rastregessin la seva activitat. El maig passat, la Comissió de Protecció de Dades d'Irlanda va imposar a Meta una multa de 1.200 milions d'euros per infringir a les seves xarxes socials la protecció de dades i de privacitat dels usuaris. Es tracta, de moment, de la sanció més elevada per aquesta infracció de tota la Unió Europea. Entre altres mesures, les autoritats irlandeses van demanar a la multinacional que deixés de transferir dades personals dels seus usuaris de la UE als Estats Units.

En aquella ocasió, la tecnològica va criticar la sanció i la va qualificar d'«injustificada i innecessària». Ara, la multinacional ha ideat una manera de saltar-se la regulació, que ha anomenat pla SNA (Subscription No Ads, en anglès). Els plans de l'empresa són oferir una versió de pagament d'Instagram i de Facebook que estigui lliure d'anuncis i, en paral·lel, una altra de gratuïta per als usuaris que donin el seu consentiment a la companyia respecte de l'ús d'informació personal en relació amb els anuncis que després es troba.

Segons el diari nord-americà, la companyia ha traslladat la proposta a la Unió Europea i està a l'espera de contestació. Si els reguladors europeus la veuen amb bons ulls, la subscripció de pagament de les aplicacions es podria posar en marxa les setmanes pròximes. Meta té com a data màxima finals de novembre –que és el termini màxim fixat per la comissió irlandesa al maig– per començar a complir amb la regulació i deixar de lucrar-se de les dades dels usuaris llevat que aquests li donin el consentiment.

Els anuncis, el gran negoci

La principal font d'ingressos de Meta prové de la venda de publicitat als seus espais digitals, especialment de la comercialització d'anuncis a tercers: el 2021 la companyia va ingressar 114.934 milions de dòlars en publicitat (un 97,5% de la seva facturació). Amb el nou pla de subscripcions, Meta espera poder recuperar els beneficis que, ara per ara, no pot aconseguir. En declaracions al The Wall Street Journal, un portaveu de Meta assegura que l'empresa segueix creient en el model d'un servei gratuït que es monetitza amb anuncis personalitzats (és a dir, el que hi ha ara). Tot i això, el mateix portaveu reconeix que estan oberts a explorar noves opcions amb l'objectiu de complir "els requisits normatius" de Brussel·les. Segons dades de Meta fetes públiques el primer semestre del 2023, a la Unió Europea Instagram compta amb 257 milions d'usuaris mensuals i Facebook amb 258 milions d'usuaris.

Zuckerberg no és l'únic que, els darrers mesos, s'està plantejant implementar una opció de pagament per a les xarxes socials que ostenta. Al juliol el propietari de X (l'antic Twitter), Elon Musk, va anunciar que vol imposar un mur de pagament per a tots els usuaris. En una conversa amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, Musk va explicar que seria una "petita quantitat mensual", tot i que no la va concretar. "És l'única manera que se m'acut per combatre els grans exèrcits de bots", va justificar aleshores el magnat nord-americà. Dos mesos després, però, aquella mesura –que aleshores es va considerar un globus sonda i que la companyia no va confirmar oficialment– no s'ha concretat.