Meta, Microsoft, Tesla... qui ha tingut més beneficis: la IA impulsa el negoci dels ‘set magnífics’ digitals
Els gegants tecnològics dels EUA presenten uns resultats econòmics rècord
BarcelonaFa pocs dies vam poder veure Mark Zuckerberg suant i balbotejant en públic mentre demanava perdó cara a cara als familiars de menors víctimes d’assetjament afavorit per la inacció d’Instagram i les altres plataformes digitals de Meta, l’empresa que va fundar i dirigeix. Ho va haver de fer a instàncies del senador republicà Josh Hawley, en el marc d’una audiència parlamentària sobre la crisi de l’explotació sexual infantil a les xarxes, on també declaraven els màxims directius de TikTok, X, Discord i Snap. Les imatges de Zuckerberg profundament compungit van circular unes hores per la xarxa, però el tràngol li va durar ben poc: poques hores després, els titulars i tuits sobre Meta Platforms passaven a ressenyar uns resultats trimestrals de negoci tan positius que van fer pujar el valor de l’empresa a la borsa 200.000 milions de dòlars (un 20%) d’un dia per l’altre, fent encara més rics els seus accionistes, inclòs Zuckerberg a títol personal. Quedava clar que per als inversors, la rendibilitat passa pel davant dels suïcidis d’adolescents.
El cas de Meta –la matriu de Facebook, Instagram, WhatsApp i Oculus– és el més espectacular dels que aquests dies han protagonitzat els grans gegants digitals dels EUA en comunicar els seus respectius resultats empresarials de l’últim trimestre de 2023. Un grup de companyies que fins ara els mitjans anomenàvem GAFAM –per l’acrònim que formen les inicials de Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft– però que últimament han passat a ser coneguts com els set magnífics amb la incorporació de dues tecnològiques més: Nvidia, fabricant de xips, i Tesla, d’automoció. El motiu del canvi –a banda que la G ja hauria de ser una A per la seva matriu Alphabet, i la F una M pel rebateig de Facebook com a Meta– és que les set empreses són les capdavanteres occidentals en el segment de moda d’aquesta indústria: la intel·ligència artificial (IA). Naturalment, aquesta visió ianquicèntrica ignora el paper de la coreana Samsung i les xineses Alibaba, Baidu i Tencent, però avui admetrem el pop com a animal de companyia.
Meta i l'augment de facturació per publicitat
El creixement de Meta ha sigut el més notable de tots. Els serveis de publicitat digital –anuncis en les seves pròpies webs i aplicacions mòbils, però sobretot en les de tercers– que aporten a l’empresa el 96,5% dels ingressos, van facturar 40.100 milions de dòlars en l’últim trimestre de 2023, un 25% més que l’any anterior. Els beneficis nets del període van superar els 14.000 milions, triplicant els de 2022. Fins i tot la divisió Reality Labs, pal de paller de l’aposta de Zuckerberg pel metavers, comença a generar negoci, tot i que encara perd quatre vegades més del que factura. Per altra banda, 3.190 milions de persones ja usen cada dia algun dels esmentats serveis de Meta, inclosos els 130 milions d’usuaris de Threads, la còpia de Twitter presentada el juny passat. Ara bé, l’eufòria dels inversors amb Meta té molt a veure amb la reducció del 22% de la plantilla durant l’any passat i, especialment, amb què l’empresa ha repartit per primera vegada dividends entre els accionistes, que és el que agrada a Wall Street.
L’altra gran protagonista del festival de milions d’aquests dies ha sigut Microsoft. La veterana firma va deixar passar fa quinze anys l’onada dels smartphones, però ara s’ha enfilat a la de la IA –especialment la generativa, però no només–. Al negoci que encara generen el sistema operatiu Windows, les aplicacions d’Office i adquisicions com Skype, LinkedIn, GitHub i la més recent d’Activision Blizzard, Microsoft afegeix els serveis del seu núvol Azure, el segon del mercat només per sota del d’Amazon, però molt per sobre del de Google, i que creix a un ritme del 30% anual. La seva matinera inversió en OpenAI li ha donat preferència a l’hora d’incorporar la tecnologia del ChatGPT a la majoria dels seus serveis i productes, i fins i tot reconeix que una cinquena part del creixement d’Azure es deu als serveis d’IA. És per això que Microsoft ha passat a ser, en un renaixement sorprenent, l’empresa més valuosa de l’economia dels EUA, amb més de tres bilions de dòlars. Per posar-ho en context, només ella val cinc vegades més que tot l’IBEX 35.
L’esmentada Google, o més aviat la seva matriu Alphabet, també ha millorat en facturació (+9%) i en beneficis (+23%). Val a dir que el seu negoci és més diversificat que el de Meta: només el 77% de la facturació d’Alphabet procedeix de la publicitat digital. El núvol de Google, que factura menys de la quarta part que el de Microsoft, va créixer un 26%. És destacable que l’empresa va invertir el trimestre passat 11.000 milions de dòlars, un rècord que considera imprescindible per tal que els seus models algorítmics Gemini –que Samsung acaba d’incloure en els seus mòbils Galaxy S24– recuperin posicions respecte al líder ChatGPT i el seu derivat de Microsoft, el Copilot.
Amazon ha assolit uns beneficis trimestrals de 30.000 milions, gràcies a l’explosió del comerç electrònic durant la temporada de Nadal. Però la divisió AWS de serveis al núvol –la majoria de les aplicacions que portem al telèfon en depenen– mostra un cert alentiment, motiu pel qual la cotització en borsa ha pujat des de principis d’any un 13%, modest si es compara amb el 34% que han pujat les accions de Meta.
L’últim membre del quintet GAFAM original, Apple, és l’únic que ha caigut (un 3,5%) a la borsa. I això tot i haver facturat gairebé 120.000 milions de dòlars (un 2% més) entre octubre i gener i haver situat els seus telèfons mòbils com els més venuts del món, superant per primera vegada en la història el líder històric, Samsung. Però al mateix temps, les vendes d’iPhones a la Xina, el seu segon mercat més important, han caigut un 13%, cedint a l’impuls de les marques locals, inclosa la ressuscitada Huawei. D’aquí que Apple hagi posat moltes esperances en el visor de realitat mixta Vision Pro, que aquesta setmana ha sortit a la venda als EUA. La firma espera liderar aquesta categoria de nova creació que anomena informàtica espacial, però es tracta d’una aposta a mitjà termini, en el millor dels casos. Convé recordar que Apple és l’única de les cinc empreses que basa el seu negoci majoritàriament en la venda d’aparells.
Els dos nouvinguts a l’elit digital que completen els set magnífics mostren trajectòries divergents. Tesla, el vehicle d’Elon Musk per treure el cap en aquest selecte grup, comença a acusar la pressió de marques xineses com BYD en el mercat dels cotxes elèctrics, i encara no ha demostrat ser capaç de rendibilitzar les seves grans inversions en IA. En canvi, Nvidia és la principal beneficiària de l’adopció general de la IA per part de totes les altres empreses esmentades, ja que és qui fabrica els xips –a raó de 40.000 dòlars per unitat– que es fan servir per entrenar i executar els models i els algoritmes. D’aquí que el preu de les seves accions s’hagi disparat un 33,6% des de començaments d’any. Està per veure, però, que tota aquesta febre per la IA sigui sostenible quant a les inversions necessàries.
