El que més s’assembla a un president aragonès de dretes

El que més s’assembla a un president aragonès de dretes és un president aragonès d’esquerres, si se’m permet parafrasejar l’aforisme de Josep Pla. Hi pensava palplantat aquest dimecres davant del quiosc, observant com dos diaris entrevistaven presidents de l’Aragó: un en el càrrec i l’altre ja com a ex. No és que El Mundo o a La Razón hagin sucumbit a un interès sobtat pel que passa a aquell racó de la pell de brau. No pas. Només es dona la feliç coincidència que, tot i pertànyer a partits polítics diferents, tots dos estan disposats a carregar contra Pedro Sánchez, i compleixen, d'aquesta manera, el deure dominical cavernós de rigor. I encara més, encara que un sigui socialista i l’altre popular, tots dos marquen la caselleta de criticar el pacte de Junts amb el PSOE per al repartiment d’immigrants i el titllen de xenòfob. Estaria bé que expliquessin, o un o l’altre, quants immigrants han acollit a casa seva en comparació amb els que han arribat a Catalunya. I que consti que hi ha un tuf antipàtic en algunes declaracions de persones concretes de Junts i el seu entorn, però les crítiques dels presidents aragonesos són tramposes, perquè si ara una comunitat se sent castigada (lamentable retòrica) és perquè fins ara ha fet ben poc per intentar contribuir a mitigar el drama humà dels refugiats. Denunciar xenofòbia, en definitiva, per seguir-la practicant ells, ni que sigui per omissió. 

A més, que Javier Lambán, del PSOE, es posi a donar lliçons de supremacisme és de traca i mocador. Recordem un tuit seu que va deixar per a la posteritat: “Començo l’última novel·la d’Eduardo Mendoza que, com quasi tots els grans autors catalans, escriu en espanyol”. Al final, als ressentits per l’odi se’ls despulla igual en castellà, català o, fins i tot, en LAPAO.