Més perillosos que els del cucurutxo: els periodistes

La revista Science ha publicat un estudi sobre el qual val la pena reflexionar. Els seus autors asseguren que notícies factualment precises, però amb titulars que suggereixen efectes nocius de les vacunes de la covid, tenen prop de 50 vegades més impacte que les mentides descarades difoses pels grups antivacunes. És el que s’anomena "contingut gris", perquè tècnicament l’article és correcte, però les implicacions que se’n deriven no ho són. Amb un exemple es veu millor. El Chicago Tribune va publicar el titular "Un metge sa mor dues setmanes després de rebre la vacuna de la covid; Sanitat ho investiga". El forense va determinar que, efectivament, la vacuna li va provocar una reacció inusual que va resultar en la seva mort. Però per determinar si aquest tractament era segur o no, els casos s’han de posar en context amb milers de milions de dosis subministrades sense aquesta lamentable conseqüència (i també amb els percentatges de morts per covid en individus no vacunats). En tot cas, la notícia –quan encara era una especulació, sense confirmació mèdica que certifiqués la relació de causa i efecte– va ser vista per 54,9 milions d’usuaris de Facebook: un de cada cinc registrats a aquesta xarxa als Estats Units. Això va ser sis vegades més que tots els continguts marcats com a fake news pels verificadors de la plataforma i els usuaris combinats.

Un titular crida l’atenció, però conté el perill de deixar una idea massa simple o distorsionada si agafa la part pel tot. Els autors de l’estudi creuen que aquest periodisme gris va fer augmentar els dubtes sobre les vacunes un 2,3%, i que uns 3 milions de ciutadans van renunciar al tractament per l’impacte de material periodístic esbiaixat. En canvi, el contingut directament fals només va impactar en un 0,05% (o 65.000 persones). Per pensar-hi.