Més de la meitat de les periodistes han patit assetjament sexual

BarcelonaLes redaccions periodístiques encara tenen un llarg camí per recórrer per deixar de ser hostils a les dones. Això és el que es desprèn d’un estudi de Mèdia.cat sobre violències masclistes centrat en aquesta professió i elaborat a partir d’un sondeig a 136 dones periodistes, presentat aquest matí. Una de les dades més colpidores és que fins al 54% de les enquestades declaren haver patit assetjament sexual en el context de feina en algun moment al llarg de la seva carrera.

Mèdia.cat també ha analitzat quina resposta reben les afectades un cop comuniquen la seva situació. En quatre de cada deu casos no es rep cap forma de suport o, directament, la resposta és hostil. El suport verbal és el més habitual, amb un 55,9% de casos. I només en un 5,1% d’ocasions s’activa el protocol contra l’assetjament del mitjà. El percentatge és idèntic al nombre de vegades en què s’acaba encobrint l’agressor.

Preguntades sobre els obstacles percebuts a l’hora de presentar una denúncia per la seva situació, les enquestades assenyalen la normalització de les violències masclistes (67,1%), la sensació d’impunitat de la persona que ha agredit (57,5%) i patir qüestionament o manca de credibilitat (54,8%) com a respostes més freqüents. De fet, un 63,2% de les periodistes admeten haver-se autocensurat. En un 21,1% de casos, les afectades han deixat el mitjà per al qual treballaven.

L’assetjament sexual no és l’única mostra de masclisme que han hagut d’entomar les professionals de la informació. Segons es desprèn de l’informe, les dones periodistes topen amb múltiples formes de masclisme de diversa intensitat: des de l’humor degradant (79,5% d’enquestades manifesten haver-ne patit), la condescendència i la infantilització (75,7%) o els comentaris i bromes sexuals (64,9%). I, a banda d’aquestes qüestions ambientals, el 80% de les participants percep obstacles de gènere a l’hora de romandre al seu mitjà o obtenir una promoció professional.

Tot i que l’informe no ofereix una imatge gaire afalagadora de les redaccions, no tot són males notícies. La majoria de les enquestades (un 58,8%) creuen que els mitjans per als quals treballen són espais sensibilitzats amb la igualtat de gènere i les violències masclistes. De fet, aquest apartat rep més bona nota que no la retribució igualitària (43,4%), la comunicació inclusiva (42,6%), la conciliació personal i familiar (36,8%) i la introducció de la perspectiva feminista en la línia editorial del mitjà (34,6%).

Una altra estadística significativa és la que mostra quines àrees en particular de l’exercici periodístic estan més vetades per a les dones. La percepció és que es tracta de la secció d’Esports i els conflictes bèl·lics: en tots dos casos un 70,8% de les participants manifesten sentir que hi ha un accés més difícil pel fet de ser dones. Societat i Cultura, en canvi, són les àrees on es perceben menys obstacles, ja que només un 1,9% de les respostes les assenyalen.