Tot va començar amb el titular “RTVE va renovar Silvia Intxaurrondo per 537.000 euros el mateix dia de la seva dura entrevista a Alberto Núñez Feijóo”. La periodista va exigir-los una rectificació perquè, si bé és cert que l’expedient es va obrir aquell 17 de juliol, les converses havien començat setmanes abans i, sobretot, el contracte no es va signar fins 35 dies després. I “renovar” algú vol dir estampar una signatura en un document vinculant: el jugador de bàsquet Thomas Heurtel pot aclarir al diari la diferència entre això i tota la resta, per exemple. A partir d’aquí, Intxaurrondo va exigir una rectificació sobre aquest i altres punts de la notícia i el diari va accedir a modificar el redactat original amb una part substancial de les demandes. La periodista va portar-los al jutjat reclamant que la rectificació fos explícita i completa, però aquesta demanda l’ha perdut i el diari ha aprofitat per escriure una peça que, de nou, tergiversa la realitat. Vegem-ho.
És cert que la sentència desestima el cas, però ho fa perquè considera suficients les rectificacions que en aquells dies posteriors el diari va efectuar. El Mundo aprofita la resolució judicial per fer creure que tota la seva informació sempre va ser correcta, però el text de la sentència és prou clar: “Havent-se rectificat voluntàriament la informació...” I també: “No s’aprecia que no concorri en les posteriors informacions [...] tot el contingut de la rectificació que es pretén”. La jutge no valora, per tant, la informació original sobre la renovació, sinó la versió final, amb les modificacions que evidenciaven els pecats del primer text. Cal suposar que hi haurà apel·lació, perquè quan la tesi es desmunta –que se la va premiar aquell mateix dia per haver estat dura amb Feijóo– no n’hi hauria d’haver prou de retocar el text dies després: és de justícia admetre que te l’embeines.