Més enllà de 'Lupin': les altres sèries franceses de l'última fornada

BarcelonaFrança ha tingut tradicionalment un cinema potent, amb coordenades pròpies, que ha aconseguit exportar amb prou èxit, sobretot en el circuit independent i d'autor. Amb les sèries, però, no ha tingut tanta sort i tant el mercat com la crítica estan dominats de manera aclaparadora per les produccions anglosaxones. En els últims tres anys, però, s'han estrenat algunes ficcions televisives franceses que han aconseguit expandir-se més enllà de les seves fronteres naturals. Aquesta és una recopilació de les més destacades.

'Lupin' (Netflix, 2021)

L'últim gran èxit francès en sèries és aquesta adaptació als temps moderns del personatge d'Arsène Lupin, creat per Maurice Leblanc fa un segle. Omar Sy assumeix el paper d'aquest criminal sofisticat i mestre de la disfressa que busca venjar la mort del seu pare. Filmada fonamentalment a París, i amb una presència destacada del Louvre, el lladre protagonista és aquí un fill d'immigrants senegalesos, la qual cosa afegeix un discurs social i racial a aquest 'thriller' que s'ha convertit en la primera sèrie francesa en entrar –a la posició 3– en el Top 10 de Netflix als Estats Units, a banda de ser número 1 a Alemanya, Àustria, Itàlia, Suècia, el Canadà, el Brasil, Sud-àfrica o Espanya, entre d'altres països.

'El col·lapse' (Filmin/TV3, 2019)

A través de vuit capítols d'una durada curta –entre 15 i 20 minuts– l'espectador segueix la trajectòria de diversos personatges representatius de la societat francesa que reaccionen a un esdeveniment apocalíptic que els creadors de la sèrie no arriben a mostrar. Veure com aflora l'instint de supervivència i què passa quan entra en conflicte amb el dels altres és l'espina dorsal d'uns episodis rodats cadascun en un únic pla seqüència i firmats pel col·lectiu Les Parasites. El capítol corresponent a una residència d'avis resulta especialment colpidor.

'Mytho' (Netflix, 2019)

Hi ha més humor francès que en la comèdia costumista, tal com demostra 'Mytho', una història plena d'humor negre centrada en el personatge de l'Elvira, una dona que se sent ignorada pels companys de feina, pel marit i pels fills. Quan decideix fingir que té un càncer per convertir-se en el centre d'atenció, descobreix que el remei pot ser pitjor que la malaltia. Creada per Anne Berest i Fabrice Gobert, explora les implicacions de les mentides mantingudes massa temps i que s'acaben tornant contra qui les va posar en marxa. Però també se suggereix que, al capdavall, qui més qui menys està instal·lat sobre una mentida o altra.

'Los salvajes' (Movistar+, 2020)

A partir de la trilogia de novel·les de Sabri Louatah, la sèrie explora l'enfrontament de dues famílies separades per la política. El primer candidat d'origen àrab a la presidència francesa rep un tret el dia de les eleccions a mans del cosí del seu gendre. La por al terrorisme, el debat sobre l'exclusió política i els conflictes sobre la identitat són alguns dels temes que tracta aquest drama, crític també amb el passat colonial del país.

'Nox' (HBO, 2018)

Nathalie Baye protagonitza aquesta minisèrie de sis episodis interpretant una policia jubilada que retorna a l'acció per trobar la seva filla, també agent, després que desaparegui en el subsòl de París mentre treballava amb el seu company Raphaël. El seu descens al clavegueram tindrà ressonàncies metafòriques, ja que s'haurà d'enfrontar també als aspectes més foscos de l'ànima humana. Segons els creadors, van intentar fer un remenat amb El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, la baixada als inferns d'Orfeu i Eurídice, el film Seven i la sèrie True detective.

'Parliament' (Filmin, 2020)

També política, però amb un to francament més lleuger, aquesta ficció intenta resoldre amb humor un dels misteris més insondables de la humanitat: per a què diantre serveix el Parlament Europeu? 'Parliament' és una crítica subtil a aquesta institució, que funciona aliena al fet que Europa no està en realitat articulada com un ens polític complet. A partir d'aquí, la sèrie dispara la seva ironia contra diferents assumptes d'actualitat, des del Brexit –el protagonista arriba a Brussel·les dies després del referèndum– fins al Procés.

'Plan coeur' (Netflix, 2018)

La segona sèrie produïda per Netflix França –després del fracàs de 'Marsella'– és una comèdia romàntica d'una jove de 30 anys que es troba en un moment incòmode de la vida: amb una feina que la deixa bastant indiferent i encara penjada del seu ex, tot i que ja fa dos anys que van deixar-ho. Les seves amigues decideixen contractar un 'escort' perquè surti amb ella i li aixequi l'ànim. Zita Hanrot, premi Cèsar a la millor actriu revelació del 2015 per 'Fatima', és qui protagonitza aquesta sèrie que va renovar al desembre per una tercera i última temporada.

'Dérapages' (Arte, 2020)

El futbolista i actor Eric Cantona protagonitza aquesta sèrie, que adapta el llibre 'Cadres noirs' de Pierre Lemaitre. L'Alain Delambre és un home que porta sis anys a l'atur. En una entrevista de feina li proposen un joc de rol en el qual els executius de l'empresa són ostatges i ell ha d'assumir el rol de segrestador. El que no sap és que el president de la companyia l'està fent servir de conillet d'índies per saber quins executius sabran gestionar millor la decisió d'acomiadar 2.500 treballadors d'una fàbrica. Quan el rebutgen per a la feina, l'Alain decideix convertir el joc en realitat.

'Osmosis' (Netflix, 2019)

En un París futurista, els creadors d'una aplicació de cites asseguren poder trobar la teva ànima bessona si els deixes accedir a les dades del teu cervell. Però posar la ment al servei d'un servidor informàtic té també els seus inconvenients. La sèrie, que podria ser un 'spin-off' de 'Black mirror', consta de sis episodis i se centra en quatre parelles que han acceptat la proposta de l'aplicació. A partir de la trama amorosa s'hi afegeixen la ciència-ficció, la distopia i fins i tot elements de drama i espionatge.