Més de 145 periodistes han mort des del 2023 a mans de l'exèrcit israelià

BarcelonaEl balanç de Reporters Sense Fronteres (RSF) del darrer any constata que Gaza s'ha convertit en la zona més perillosa del món per als periodistes. Segons l'informe que es presenta aquest dijous a Madrid, l'exèrcit israelià ha matat 145 reporters des de l'octubre del 2023. D'aquests, almenys 35 han mort mentre treballaven o per culpa de la seva feina. "Palestina és el país més perillós per informar i registra el nombre més gran d'assassinats de periodistes de tot el món en els últims cinc anys", diu RSF. L'organització ha presentat quatre denúncies davant de la Cort Penal Internacional per crims de guerra comesos per Israel contra reporters.

RSF alerta que el nombre de periodistes assassinats arreu del món mentre cobrien zones de conflicte (a l'Orient Mitjà, l'Iraq, el Sudan, Birmània i Ucraïna) ha arribat al nivell més alt en cinc anys. Al Pakistan el 2024 han mort set periodistes i a Bangladesh n'han mort cinc mentre cobrien manifestacions. L'Àsia és, doncs, la segona regió més perillosa per a la premsa. Així mateix, aquest any també ha crescut el nombre de periodistes detinguts i RSF ho atribueix, en gran part, a les detencions a Rússia (on se n'han fet vuit) i a Israel (on n'hi ha hagut 17). En aquest sentit, Israel és segons RSF "la tercera presó més gran del món per a la premsa", per darrere de la Xina i Birmània. "L'empresonament és una eina de repressió, especialment al servei de Rússia a Ucraïna i de l'ofensiva israeliana a Gaza", subratlla l'organització. Rússia té 38 periodistes empresonats.

Segrestos a Síria

RSF també comptabilitza els periodistes que estan segrestats des del moment en què són privats de llibertat. Actualment n'hi ha 55, el 70% dels quals a Síria. "La majoria han estat segrestats per l'Estat Islàmic durant la guerra. La caiguda del règim de Bashar al-Assad obre una finestra d'esperança per obtenir informació sobre les seves localitzacions", diu RSF. El 2024 hi va haver dos segrestos a reporters, per part dels houthis del Iemen, i el 2023 n'hi va haver dos a Mali. "Aquesta violència, sovint perpetrada per governs o per grups armats amb total impunitat, exigeix una resposta immediata", reclama RSF, que demana "mesures urgents per protegir els periodistes i el periodisme en les zones més conflictives del món".

En el recompte de periodistes desapareguts a tot el món, RSF ha identificat prop de 100 reporters als quals se'ls ha perdut la pista. En l'última dècada n'han desaparegut 28 en països com Mèxic, Síria, Mali, la República Democràtica del Congo, Palestina i Iraq. L'informe recorda que el 45% de desapareguts han estat víctimes de desaparicions forçades i estableix que el 2024 n'hi ha hagut quatre: una a Burkina Faso, una a Nicaragua, una a Rússia i una a Síria. Per això l'organització demana que tots els estats ratifiquin la Convenció Internacional per a la Protecció de totes les Persones contra les Desaparicions Forçades. Aquesta convenció va ser adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 2006, però només 75 països s'hi han adherit.

"Aquests crims són un atac molt greu al dret internacional i, amb massa freqüència, queden impunes. Hem de canviar la realitat i recordar-nos a nosaltres mateixos que els periodistes moren per informar-nos. Hem de seguir explicant, denunciant, investigant i lluitant perquè es faci justícia. Protegir els que ens informen és protegir la veritat", conclou el director general de RSF, Thibaut Bruttin.